Messi entra amb la pilota a la història

Ja no era qüestió de batre César, ni de superar Ronaldo, ni de batre's a si mateix. Era una qüestió de supervivència, de no llençar al foc els números de la Lliga i acostar-se com tothom donava per fet a cinc punts del Madrid, que el que era la festa de Messi es convertís en un mal record. Així que algú havia de resoldre l'embolic en què es va ficar el Barça, deixant-se empatar el que era una passejada i que es va acabar enduent per 5-3. ¿I qui va aparèixer? ¿Qui voleu que sigui? Leo, sempre Leo. I no ho va fer de qualsevol manera, no, el gol 233, el que el posa davant de César, va ser un d'aquests gols messiànics, amb la pilota volant sobre el porter, entrant lentament en la història.

No es va acabar aquí ni Messi ni el partit, que l'equip es va entestar a embogir. Al 233 el va seguir el 234, després que Tello es colés pel mig amb un altre gol. Alves, que li va regalar la passada al seu estimat amic, se'n va anar de la festa abans d'hora després de cometre el segon penal i provocar un nou crit al Camp Nou. «Penal, penal», li cantava la gent a l'àrbitre fotent-se'n, mentre Guardiola es posava les mans al cap, amb un somriure irònic, perquè a l'altra àrea va passar per alt el que tan lleugerament va xiular a la de Valdés, potser repetint per a ell mateix el missatge que va llançant: «La Lliga no la guanyarem. És impossible».

I ARA, ALCÁNTARA / Però a Messi ningú li pren el que és seu. Un rècord que va escriure amb un altre triple, una altra pilota que es va emportar a casa per a la col·lecció, somrient, feliç. I això que durant una estona va estar enfadat, veient xuts que passaven de llarg, impacient per deixar enrere César i començar a perseguir el següent, Alcántara, el trencaxarxes (357 gols). Un altre compte enrere que farà miques. Quan es va posar en marxa aquest, amb César a l'horitzó, llunyíssim, a Messi se li va activar encara més, que ja és difícil, aquest perfil d'assassí que té al camp que va retratar Platini, i el temps va començar a córrer en contra del Pelucas. No hi havia res a fer, era una batalla perduda i només era qüestió d'endevinar el dia i l'hora, un joc que ningú ha encertat. Messi ha anat més de pressa del que es podia imaginar. Només ha faltat que una investigació interna del Barcelona desvelés un error en els comptes que fins fa dos dies es donaven per bons. De sobte, repassant les fitxes dels partits, a César li van desaparèixer tres gols que, pel que sembla, no va marcar mai.

Així que Messi es va llevar ahir amb la sorpresa d'estar més a prop del seu objectiu, a un sol gol. En el fons, en aquest instant, ja va saber que havia arribat el dia. Ell i tots els culers. O ¿potser algú tenia dubtes que no ho aconseguiria a la primera? Per favor, Leo no deixa res per demà. Només va fer una petita concessió. El primer gol l'hi va regalar a Xavi, el seu millor aliat, amb Iniesta, en molts d'aquests gols, com si volgués rendir-li homenatge i agrair-li estar sempre al seu costat, a punt per obrir-li el camí amb una assistència. Després, és veritat, ja és cosa seva. Als tres minuts, sense temps per perdre, ja havia resolt aquesta dedicatòria.

XIFRES SOBRENATURALS / Tic, tac, tic, tac, únicament era qüestió d'esperar i veure quant trigaria a complir el propòsit amb què va saltar al camp. Tretze minuts. Cuenca, un dels que més lluny està d'ell, que tot just acaba d'arribar, va ser el creador de la jugada que va culminar amb un centre passat. Un defensa del Granada va pentinar la pilota però, al final d'aquest vol, ell era allà. ¿Qui, si no? Un remat impecable al primer toc que va xocar primer contra el pal abans d'entrar en la història. «Un gran gol, a l'altura de la fita, és el millor homenatge de Leo, el millor, als millors de la història d'aquest club, César, Basora...», va dir Zubizarreta.

No va ser una celebració qualsevol. La veu de Manel Vic es va sentir de fons explicant que amb aquell gol igualava César. «Gràcies, Leo», va cridar, mentre el Camp Nou va començar a corejar «Messi, Messi» entre milers de reverències. Al marcador, dues imatges al costat de la llegenda 232 gols blaugranes, dues cares, la de Messi i la de César, dos símbols de dos grans Barça, de dues èpoques glorioses. «Felicitats, Leo», es va sentir quan va marcar el 233.

Notícies relacionades

El Barça s’assegura Montjuïc per si no reobre el Camp Nou

De Chen a Alan

Ni la desagradable nit, ni la pluja, ni una entrada més fluixa del normal van poder res contra la fam desbocada d'un animal únic. Les seves xifres són d'un altre món. En una nit va destrossar tres rècords: el de César (234 a 232), el seu en una temporada (54 a 53) i el del pitxitxi provisional de Ronaldo (34 a 32). Els últims 7 partits ha marcat 17 gols, i en 20 dies de març, 11.

Leo se'n va anar a casa, però podia haver-se'n anat al Museu.