El Barça en té prou amb el primer temps

Ja a la primera meitat del partit les diferències estadístiques entre Barça i Lucentum eren esgarrifoses. Un paupèrrim percentatge de 3 de 15 per part dels interiors alacantins (Ivanov, Barnes i Kone), contra 20 punts anotats només entre Lorbek i Vázquez. Però en triples encara era pitjor: 1 de 6 per Alacant (només Rautins va aconseguir anotar), contra un 41% dels de Pascual (i això que Navarro n'havia fet 0 de 3). A més a més, 12 assistències blaugranes contra ¡zero! dels de Vidorreta.

La progressió de Rabaseda, el millor

És clar que no només els de Pascual van sortir sense confiar-se gens, sinó que els alacantins van pagar car dues coses claus: ser principiants i no arribar en un bon moment físic a la Copa. Una llàstima ja que el que han aconseguit fins ara els Llompart, Ivanov, Ellis, etc. era digne de destacar. Per la seva part, en el conjunt del Barça vull tornar a destacar Xavi Rabaseda. El jugador del planter ex-Fuenlabrada segueix més que «calentet» després del magnífic partit de lliga al camp de la Penya. A més ahir Xavi va tornar a estar molt encertat en triples. Amb 4 de 5 i 16 punts en uns escassos 17 minuts de joc va ser sens dubte una altra de les notes positives del partit. Enhorabona.

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

El Madrid fa 19 anys que la persegueix

Malgrat que fa unes setmanes aquest Barça era criticat per no semblar el mateix, ha arribat la Copa i tothom dóna els de Pascual com a clars favorits. Però hi ha una cosa clara, guanyar aquest torneig no és fàcil en absolut. Em remeto a les proves. El Madrid, l'altre gran per excel·lència, fa ¡19 anys! que no la rasca. Per això, aquest «favoritisme unànime» és curiós. No només et col·loca en una posició que fins i tot si guanyes la teva tercera Copa seguida (cosa que ningú en aquest format ha aconseguit mai) pot semblar fins i tot lògic, sinó que, en l'hipotètic cas de no aconseguir-ho, fa que el teu fracàs sí que sigui magnificat. Aquest és el pitjor enemic dels Navarro i Cia.