«La gent és massa exigent amb el Barça»

Vegeu el vídeo de la conversa ahttp://www.e-periodico.cat

RAFA JOFRESA: Per mi, Andrés, estem davant d'un partit desequilibrat. No veig res que no sigui una victòria clara del Barça¿ Tot el que no sigui així, tindrà mèrit per a la Penya, que ha tingut molts problemes amb els lesionats i la gent nova. El Barça està avui dia un esglaó per sobre, encara que el Joventut ha fet partits complets com el del Reial Madrid i això dóna peu a mantenir l'esperança que el partit es pugui guanyar.

ANDRÉS JIMÉNEZ: Sí, Rafa, però en aquesta mena de partits, el feble, com en aquest cas podria ser la Penya, juga sense pressió, no hi té res a perdre i pot donar l'ensurt.

R. J. :Sempre han tingut una connotació especial els Penya-Barça, encara que no hi hagués equilibri en aquell moment. Són equips de ciutats molt pròximes, hi ha una gran rivalitat, una història al darrere, entre els jugadors i en l'entorn. I jo crec fins i tot que aquesta rivalitat es nota més quan es juga a Badalona.

A. J. : Jo no ho veig així. Per mi ha canviat una mica si ho comparem amb l'època que tu eres a la Penya i jo vivia els meus primers anys al Barça. Aleshores, la rivalitat era forta, encara que en el sentit positiu. Jo l'enyoro. Recordo els derbis amb molta passió. Els partits tenien molt de suc i donaven joc tota la setmana prèvia.

R. J. :En la meva opinió, això té dues explicacions: abans, els equips estaven més igualats. I, a més a més, no existia tanta estrangerització en les plantilles, i això feia que els jugadors estiguéssim més integrats en el que suposava el Barça-Joventut. Per més que intentis explicar als estrangers què significa aquest partit, no és el mateix que si n'hi ha 7 o 8 del planter, que sempre s'identificaran molt més amb els colors.

Això és clar, hi havia més identificació. En la nostra època, si demanaves a un aficionat que et digués tres o quatre noms de jugadors del Barça i la Penya, els deia segur. Ara, tinc els meus dubtes.

A. J. :

R. J. : No només existia la transcendència del club contra club, sinó la de qui era el millor base, el millor pivot, amb l'al·licient de la selecció. A més a més, venien jugadors com Audie Norris o Corny Thompson, que perduraven en el temps i s'impregnaven de tot el que representava cada club. Al Joventut, cada any canvien set jugadors. No sé què en pots explicar a Williams o a Pooh Jeter, de la rivalitat...

A. J. :En la nostra època, els jugadors espanyols feien que els que venien de fora s'integressin millor. Ara, en línies generals, el jugador sap que això és circumstancial. Que jugarà un any i al següent serà a Itàlia o en un altre lloc. Aquesta identificació del jugador transcendia també al públic. Ara la gent no la veu. Va a la pista, veu un bon espectacle, però no connecta.

R. J. : Jo crec que això es pot canviar. Per exemple, amb anotacions més altes. El bàsquet és un esport d'anotar punts. És el que a la gent li agrada. La gent va a veure Messi perquè marca gols i vol que Navarro anoti 30 punts. Abans hi havia més jugadors que anotaven més perquè el reglament ho permetia i també l'arbitratge. L'afició vol ídols, que fan que la gent s'identifiqui amb els clubs.

A. J. : Ara existeix un corrent en què se li dóna la culpa a l'entrenador. Però per mi, la principal missió de l'entrenador és guanyar. I si a més dóna espectacle, és impressionant. La clau està en el reglament. Si prima el joc defensiu, s'ha de suavitzar. No s'ha d'aturar el joc, hi ha d'haver més contraatacs, ser més àgil, més dinàmic.

R. J. : A nivell esportiu és clar que el Joventut arriba a aquest derbi sense estar on tothom pressuposava quan va començar la Lliga. Si hi ha un projecte a mitjà o llarg termini, pots hipotecar els teus resultats perquè en tres o quatre anys pots consolidar un grup de jugadors de la casa. Però tot això, ara mateix, no està passant. I a més a més, la Penya ha tingut problemes greus de lesions com les de Pere Tomàs i Norel, que han endarrerit la posada a punt de l'equip. Aquest any han arribat sis o set jugadors nous i també un entrenador. És clar que costa acoblar un bloc amb tanta gent nova.

Notícies relacionades

El Barça s’assegura Montjuïc per si no reobre el Camp Nou

De Chen a Alan

En el cas del Barça, jo crec que la gent està sent massa exigent amb l'equip. Més que exigent, que sí que se n'ha de ser, està sent massa impacient. Però hem de tenir tranquil·litat. En els últims partits hi havia nerviosisme i és difícil estar sempre bé, alternant competicions. Però a l'Eurolliga estan fantàstics, igual que a l'ACB. Per mi hi ha millor equip que l'any passat. A l'Eurolliga serà complicat perquè hi ha el CSKA, però aquest Barça pot guanyar la Lliga.

A. J.: