«¡Sobretot, no suïs!»

Fa setmanes que s'entrena en el més absolut dels silencis en una cambra frigorífica. Normal. A 24 graus sota zero no es tenen gaires ganes de parlar i, si alguna vegada se li escapa una paraula, ningú l'escolta. I això que està envoltat de fauna marina, però els llenguados, salmons i lluços que acompanyen les seves maratonianes sessions ja no estan per a res, perquè fa dies que estan congelats, descomptant les hores abans de ser plat de qualsevol comensal. No serà aquest el destí final d'Enric Gómez (o potser si, al final els ho explico), un apassionat de l'atletisme popular i de la muntanya que, amb 47 anys, està ficat en el principal repte de la seva vida: la marató del pol Nord, una carrera en què estan inscrits 40 bojos i que se celebrarà el 5 d'abril vinent.

«Tornava de la marató de Rey-

kjavík i em vaig posar a buscar nous reptes. Al descobrir la carrera del pol Nord, ja no vaig poder dormir en tres o quatre nits pensant en com podria muntar-m'ho», explica Gómez mentre es posa la roba tèrmica i les capes de Goretex abans d'entrar al congelador de FredMar, on els treballadors ja s'han acostumat a la seva presència encara que tots segueixen pensant el mateix. «Aquest tio està boig», deixa anar l'Emilio mentre aquest aventurer polar no para de riure, feliç pel que l'espera. Altres, al seu lloc, no pararien de plorar. I encara més pensant en els 11.900 euros que costa la inscripció de la prova.

El que li espera a aquest veí de Sant Cugat és ni més ni menys que un recorregut de 4,2 quilòmetres en ple pol Nord al qual haurà de donar 10 voltes, amb una temperatura entre 20 i 40 sota zero. Segons les condicions del dia. «L'important és acabar, i si és entre els 20 primers, serà tot un èxit. El que menys importa és la marca», explica l'Enric, que ja ha participat en 10 maratons, un recorregut que acostuma a cruspir-se en 3.45 hores. El crono no el preocupa, malgrat que ja sap que estarà entre set i vuit hores per cobrir la distància. Un altre repte serà no suar. «La roba que porto ha de ser càlida i transpirable perquè un dels perills més grans és la suor, ja que es pot congelar i ho puc passar molt malament», explica aquest atleta, que té clara la consigna que li ha donat un altre corredor que ja sap què és aquesta prova: «¡Sobretot, no suïs!».

Onze quilos de roba

Ho intentarà, per descomptat. Per això està buscant l'equilibri entre la calor que aporten els 11 quilos de roba que es posa a sobre i la temperatura corporal després de llargues sessions al congelador, on roda a preu fet en una bici estàtica potenciant la seva capacitat aeròbica. «Moltes nits surto a córrer per Collserola i els caps de setmana vaig al Pirineu».

Notícies relacionades

El Barça s’assegura Montjuïc per si no reobre el Camp Nou

De Chen a Alan

Un altre problema poden ser els óssos polars, sempre vigilants a la recerca de qualsevol cosa que es mogui amb l'objectiu d'incrementar la seva escassa dieta. «No acostumen a estar tan al nord, però s'ha d'anar amb compte. Per això l'organització té gent escampada pel recorregut amb rifles».

Les esquerdes són un altre dels perills en una prova que transcorre sobre la banquisa de l'oceà Àrtic, on els atletes són traslladats en els enormes avions russos Antonov. L'Enric ja està desitjós d'enfilar-se en un.