Amb el títol al cap i amb Villa al cor

Van vestits de color blanc, com l'Al-Sadd, però s'acosten més al blanc del penúltim rival a què es van enfrontar, el Madrid. No tan sols pel nivell futbolístic, sinó per la transcendència que tindrà el partit -un títol, el de campió del món- i, també, per Neymar, un davanter atrevit, un pèl fanfarró -la imatge del Santos-, que el situa en l'esfera de Cristiano Ronaldo. El portuguès no ha estat mai un rival sobre qui el Barça focalitzés la seva estratègia defensiva, encara que sempre l'ha sabut anul·lar. Després del gol de la Copa del Rei, no ha deixat cap més rastre de vida.

Qui ha deixat rastre al vestidor del Barça és David Villa. Des del primer dia que va arribar fins al dia que va marxar del Japó, ahir, en un avió de tornada a Barcelona amb una greu lesió a la tíbia esquerra que el deixarà fora de combat un mínim de quatre mesos. El davanter va quedar ahir ingressat a la clínica Quirón per ser operat de la lesió que el va apartar de la final contra el Santos amb l'esperança de recuperar-se a temps per a una altra final: la de la Champions. El rival dels vuitens serà el Bayer Leverkusen.

PENDENTS DE LES SAMARRETES / El record de Villa està molt present a Yokohama. En l'ànim dels seus companys i en un missatge en unes samarretes que volen lluir. Igual com va passar amb Tito Vilanova abans del partit contra el Milan, el club feia gestions davant la FIFA perquè l'equip pugui proclamar al món sencer el seu suport al jugador. Abans del partit o després, si aconsegueixen vèncer el Santos de Neymar.

Puyol i Piqué tenen presa la mesura a Cristiano. També Mascherano. Ara als tres centrals els espera un repte. Un més: frenar Neymar, 19 anys de gosadia i tècnica depurada. L'estrella del Santos ha explicat que, entre altres raons, desitjava enfrontar-se al Barça perquè en el videojoc de la PSP 3 elegeix Puyol en el seu equip titular. Aquest diumenge vol comprovar si les prestacions del capità del Barça són iguals a les de la pantalla.

EL RIVAL DE LA PSP 3 / Sobre Neymar convergeixen totes les mirades, com si el Santos es reduís a un sol home. «Mediàtic o no, és un gran jugador que marca diferències perquè és molt bo en el regat, cosa que complica el seu marcatge», va explicar Puyol, que mesura més els rivals per les complicacions que li creen que pel nombre de portades que acumulen. Si fos per això, Cristiano hauria sembrat el terror al Barça.

Més o menys Javier Mascherano pensava el mateix. «El poder del Santos està en l'atac. Té un jugador de 19 anys com és Neymar que ja és conegut a tot el món i pel quals tots els grans clubs es barallen», va comentar l'argentí, sense deixar-se obnubilar pel fulgor de la cresta mohicana del brasiler. AlJefecitoli mereixien el mateix respecte futbolistes menys reconeguts com Ganso, Elano o els defenses Edu Dracena i Leo. Tots ells són vells coneguts d'Adriano, la majoria companys de la selecció brasilera. El bigolejador de la semifinal no somia aconseguir la Bota d'Or al màxim realitzador del torneig. «Prefereixo el títol del Mundial», va apuntar.

ENTRE TÒQUIO I YOKOHAMA / Com tots els seus companys, que ahir es van escampar entre Tòquio i Yokohama després que se n'anés Villa -a les 7 del matí en una cadira de rodes amb la cama immobilitzada-, perquè Guardiola els va concedir un altre dia de festa. Els titulars van descansar amb una visita al gimnàs i una sessió d'aigües. Alexis té una sobrecàrrega a l'adductor.

Notícies relacionades

Carta oberta al germà petit... des del Brasil

'Menino', artista i marca

«Villa va ser la pitjor notícia del partit, però l'equip ha superat moltes coses per la unió, la força del grup i el companyerisme», va afirmar Pedro, que també trobava a faltar Vilanova. «Villa estava molt sencer. No ha de demostrar res i m'ha sorprès que ja preguntés què podia fer per tornar com més aviat millor», va explicar Sandro Rosell.

EL SUBSTITUT A CASA / Andoni Zubizarreta va tancar de cop els dos debats oberts. Primer, el de l'origen de la lesió. «Jo vaig tenir una fissura d'estrès i vaig continuar jugant sense trencar-me. No hi ha una llei en les lesions, és un inconvenient de l'ofici de futbolistes», va recordar, abans de negar que el club es plantegi fitxar un davanter: «Com hem demostrat, primer mirarem a casa».