La segona jornada de Champions
S'obliguen a guanyar
El campió assumeix que necessita el triomf per prestigi i per evitar problemes després de l'empat amb el Milan
Al Barça encara li queden països per descobrir després de 55 anys fent voltes per Europa. Bielorússia passa a engrandir el mapa blaugrana amb l'enfrontament d'aquesta nit davant el Bate Borissov, que s'ha plantat per segona vegada a la lligueta. Tot just 81 partits continentals acumulats davant dels 461 del vigent campió de la Champions donen fe de l'aparent desequilibri d'una cita en què el quadro de Pep Guardiola està obligat a guanyar. Per potencial. Per prestigi. Per la necessitat de reparar l'empat de la primera jornada i, també, per la conveniència d'evitar que el Bate s'animi: la composició del grup dicta que la classificació és, o ha de ser, un assumpte entre el Barça i el Milan.
Però després de la primera jornada, els quatre components del grup segueixen empatats. Després del 2-2 del Camp Nou, el Barça s'imposa l'obligació d'emportar-se els tres punts de Minsk. Se la imposen els jugadors i se la imposa l'entrenador.
L'ERROR DE SUBESTIMAR / Javier Mascherano veu imperativa la victòria per encarrilar el camí cap als vuitens, assumint que el potencial del Bate és inferior. «Ens equivocaríem si subestiméssim el rival. Tot i que no tingui renom, pot ser una sorpresa com altres equips d'anteriors edicions», va explicar l'argentí, que va recordar l'aclaparadora experiència amb el Rubin Kazan de l'any anterior.
Al mateix exemple va recórrer Guardiola, que va arribar a qualificar de «vital» el triomf. Encara que es tracti tan sols de la segona jornada. El tècnic mira més enllà perquè sent «molt de respecte» -va dir «pànic» abans de matisar el qualificatiu- a la fase de grups i no vol arribar a la sisena jornada jugant-se la classificació. Al desembre, l'equip estarà embrancat en partits més transcendentals, com el clàssic davant el Madrid i el desplaçament al Japó per al Mundial de Clubs.
«Al Rubin i al Copenhaguen els vam convertir nosaltres en la sorpresa de la competició», va dir Guardiola amb un punt d'autocrítica. Adversaris de l'estil i la categoria del conjunt bielorús que van ser capaços de complicar-li la vida al Barça. Equips sòlids, forts pel que fa al terreny físic, disciplinats, defensius i motivats al màxim per enfrontar-se a un dels grans d'Europa. En aquest cas, al campió.
MÉS CANVIS / Al vell estadi del Dinamo Minsk (1931) es va entrenar el Barça per preparar la cita. Guardiola té vint jugadors per escollir. El tècnic tornarà a fer canvis. No se sap si de sistema, però sí que s'intueix d'homes. Mascherano també ho creu. O ho tem, després de comprovar
-i celebrar- la recuperació de Piqué i Puyol.
Notícies relacionades«Són els centrals naturals i titulars, formen una de les millors parelles del món i el més lògic és que juguin ells. Jo ho he fet tan bé com sabia», va afegir amb modèstia. Ha jugat de defensa durant l'absència de tots dos i ara no sap si haurà de competir amb Busquets i Keita com a migcentre. «El meu pensament no ha variat des que vaig arribar: jugaré on em posi l'entrenador i quan ho necessiti», va afegir Mascherano. Les rotacions no afectaran Leo Messi, enmig d'una imparable inspiració golejadora. «Un dia podrem explicar que vam veure jugar Messi. Ara disfrutem d'ell, té una carrera per davant», va dir Andoni Zubizarreta després que l'argentí es col·loqués a dos gols de les 194 dianes que va marcar Kubala.
SENSE PRECEDENTS / El Barça no s'ha enfrontat mai a un equip bielorús, però el Bate sí que compta amb precedents davant d'equips espanyols. Va coincidir amb el Vila-real a la UEFA la temporada 2007-2008 i amb el Reial Madrid a la Champions del 2009, i va perdre els quatre partits. El seu entrenador, Víktor Gontxarenko, seria el Guardiola de l'Est d'Europa. Per jove -té el rècord de precocitat com a tècnic a la Champions i només ha complert 34 anys- i per triomfador: ha conquistat les últimes tres Lligues consecutives. No és un gran nom, però Munic encara queda molt lluny i aquest llarg camí també passa per cites amb trampa com aquesta. No és pànic. És respecte.
- Òbit Mor Verónica Echegui als 42 anys
- Històries de les Glòries (4) L’escalèxtric viatger de Porcioles
- Servei d’Aigües de Catalunya Una sentència tomba la pujada de l’aigua en una ciutat de l’àrea de Barcelona per «frau de llei» i «desviació de poder»
- Perfil Verónica Echegui, l’actriu que va saber desmarcar-se de la Juani per construir-se una carrera
- Medi ambient L’ús intensiu de les dessalinitzadores situa les reserves dels pantans al 74%