EL CONFLICTE DELS AVALS

Guardiola deixa anar llast

El tècnic torna a defensar Laporta i elogia Rosell buscant la pacificació

Mascherano i Messi, ahir a Minsk.

Mascherano i Messi, ahir a Minsk. / AFP / viktor DRACHEV

2
Es llegeix en minuts
JOAN DOMENECH
MINSK ENVIAT ESPECIAL

L'imminent embargament dels béns de Joan Laporta i set exdirectius per valor de 23,2 milions és una motxilla que va viatjar a la bodega de l'avió. Hi havia prou espai per col·locar aquesta càrrega a la bodega de l'aparell gegant (tot just un tercera part de les 450 butaques ocupades) i temps a Minsk per alleugerir el pes d'un llast que altera la tranquil·litat del club.

L'aparell tornarà dijous amb menys càrrega. N'hi va haver prou amb un gest simbòlic de cara a la galeria. Les xarxes socials van vomitar durant el dia que Guardiola i Rosell no s'havien saludat al Prat. Al cap de poc d'haver començat l'entrenament van escenificar l'abraçada de Minsk amb bromes i gestos de complicitat. Sincers, perquè tots dos ja s'havien reunit diumenge. Per aclarir els termes de la intervenció de Guardiola de dissabte, malinterpretada en alguns sectors, i per trobar una solució a l'amenaça de l'embargament que afecta «vuit famílies» d'exdirigents del Barça.

La solució és Pla

Guardiola és l'entrenador. Només l'entrenador. Res més que l'entrenador. Un empleat, li recorden els crítics, alguns despectivament. Ell no s'arroga cap responsabilitat addicional que la de preparar l'equip. Però se sent legitimat per opinar com un soci més. Qualsevol.

Com Vicenç Pla, el que va demandar Laporta. L'home que té la solució. Si paralitzés l'acció judicial que va presentar al Jutjat número 24 demanant l'execució dels avals. L'emissora Ona FM va revelar ahir que el Barça havia demanat a Pla que ho fes i que el soci s'hi va negar. És l'única sortida formal del club perquè la iniciativa de demandar Laporta va ser individual, no corporativa. L'acció de responsabilitat social, en canvi, va ser aprovada per l'assemblea de l'any passat. El desenllaç del cas es veurà divendres.

Cares de la mateixa moneda

Davant els bocabadats periodistes bielorussos, desconcertats davant l'aparent drama culer, Guardiola va aclarir la seva opinió. Va quedar diàfana dissabte. No per a alguns, que van voler veure en les seves paraules una falca feridora contra Rosell. Una manifestació a favor de Laporta que va alterar ànims en un ampli sector de la junta, unida en la seva vocació de demonitzar el període anterior. Guardiola va insistir, un altre cop, a expressar la seva voluntat pacificadora, assumint, fins i tot, que va ser malinterpretat perquè no es va saber explicar bé.

Notícies relacionades

«Els directius actuals s'assemblen més del que creuen als anteriors. Són cares de la mateixa moneda. Perquè tots busquen, amb tota la seva bona intenció, el bé del Barça», va dir el tècnic. Va recordar, de passada, que els sacrificis que fa la junta per pagar un aval i dirigir el club és el mateix sacrifici que va fer l'anterior.

El pacificador tornarà a ser avui l'entrenador.