Amb cascos de ràdio

Ni hi ha vaga, ni rebel·lió. Les ràdios espanyoles, públiques i privades, s'han unit per negar-se a pagar el presumpte cànon (ningú ha dit de quins diners es tracta) que la Lliga de Futbol Professional (LFP) intenta arrencar de les emissores per fer caixa, no per fer quadrar els números, cosa impossible si deu 654 milions d'euros a Hisenda. Hi ha doncs unió per no pagar, però tant les retransmissions dels partits com els seus divertitscarrusels, que ara comencen el diumenge a les dotze i acaben 12, o 13, o 14 hores després, segueixen vigents, en marxa i vives.

Així que ahir a la nit, al Camp Nou, l'últim partit de la segona jornada que es va convertir en primera per obra i gràcia de la vaga -aquesta sí, plantejada per l'associació de futbolistes (AFE), precisament perquè no cobren- va aparèixer, evidentment, en milions de transistors de tot Espanya. La mateixa diversitat de jugadors, recursos, dibuixos tàctics i gols que va mostrar el Barça van exhibir les ràdios per connectar amb els seus seguidors. Això sí, l'única que ho va ferlegalment, des de la seva cabina de sempre al Camp Nou, va ser Catalunya Ràdio, la TDP (La transmissió d'en Puyal), emparant-se en una cosa tan lògica com que ja fa més de dos anys que paga aquest cànon (des que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va firmar el contracte de TV-3 el 7 d'octubre del 2009) i, per tant, esgrimint el seu paper de servei públic. Ho va explicar Ramon Mateu, director de Catalunya Ràdio, per desig de Joaquim Maria Puyal:«Seria una irresponsabilitat per la nostra part no oferir la transmiquan el cànon es finança amb diner públic i, per tant, els catalans podrien esgrimir, amb raó, que no estem donant un ús eficaç als seus diners».

L'equip de Puyal, que no va fer res més que obeir i complir l'ordre dictada, ahir al migdia, pel Consell de Govern de laCorpo, va iniciar i va acabar la seva transmissió desitjant que el conflicte se solucionés pel bé de tots. El mateixdoctorPuyal va tenir els seus dubtes a l'hora d'explicar la seva presència a l'interior del Camp Nou i va preferir que fos el director («fa temps que volia venir a l'estadi per comprovar com treballen de bé els de la TDP») qui expliqués la presència de Catalunya Ràdio al camp. LaCorpova adquirir al seu dia els drets radiofònics amb habilitat, visió de futur i un punt de murrieria («vam ser els primers que vam intuir que Jaume Roures acabaria demanant aquest cànon a les ràdios», va assenyalar un directiu de laCorpo) fa gairebé dos anys.

Els trucs de sempre

Notícies relacionades

Joan García, el porter de l'Espanyol, sobre el seu futur i l'interès del Barça: "Triaré el millor per a mi"

El FC Barcelona revela que ha venut 3.700 seients vip del Camp Nou per 335 milions d’euros

Els representants de les ràdios, que van anar a les set de la tarda al Camp Nou acompanyats d'un notari per certificar que no els deixaven entrar, es van negar tots a firmar el document que els va facilitar el Barça per deixar-los entrar«sempre que no informessin, fins a la conclusió del partit, del que havia passat a l'interior de l'estadi».

Una vegada oficialitzada la protesta, els periodistes radiofònics se'n van anar a treballar amb la mateixa dedicació, intensitat i professionalitat de sempre. Alguns, com Manolo Oliveros, de la COPE, es va ficar a l'estudi«amb cert desencant»ja que, des del 1980, no havia fallat a la seva cita al Camp Nou. La seva companya Sonia Sanz va pagar 80 euros per una entrada i Joan Batllori, com va fer Edu Polo, de la SER, van utilitzar el seu carnet de socis per entrar a l'estadi, amb el micròfon a la mà. Els trucs van ser diversos, tants com els utilitzats per Messi&Cia per poder seguir complint amb la seva audiència. Això sí, ningú va comptar amb el consell de Javier Tebas, el directiu de la Lliga que exigeix el cànon i que, no obstant, com a assessor jurídic de l'Osca va permetre, dissabte, que una emissora d'allà es colés, amb l'acreditació que ell els va facilitar, a la Nova Creu Alta de Sabadell.«Això sí, fes-me un favor-li va demanar Tebas al locutor amic-retransmet el partit amb un desfasament de dos segons i, en lloc de dir marca, digues ha marcat». Qui fa la llei, fa la trampa.