Les claus de Johan Cruyff
Mourinho tenia equip per a més
Hi ha madridistes que es pregunten què hauria passat si hagués fet sortir un altre onze contra el Barça. El 2-6 de Sevilla amplia el dubte i revaloritza els èxits blaugrana.
José Mourinho dóna instruccions a l’equip, dissabte passat al Sánchez Pizjuán de Sevilla. /
Tota victòria del Reial Madrid revaloritza el que ha aconseguit el FC Barcelona contra l'equip de José Mourinho. Tota exhibició del Reial Madrid (i n'ha fet tres de consecutives lluny del seu estadi: Bilbao, València i Sevilla) engrandeix l'actuació dels nois de Guardiola davant el conjunt blanc. Han estat quatre duels directes consecutius, amb guions diferents, però duríssims. Més esgotadors mentalment que físicament per obra i gràcia del tècnic portuguès. Quatre duels, ara que ja han quedat enrere, en què Mourinho no l'ha encertat ni una vegada en la presa de decisions. Ni fora del camp -això és obvi- ni a l'hora de plantejar els partits.
Li va guanyar la Copa al Barça, és cert. Per ni més ni menys que un gol de diferència en el temps afegit... No, guanyar o perdre no té res a veure amb jugar bé. Ni passes a tenir raó perquè guanyes, ni tampoc la perds per no sortir vencedor. Veient el resultat final del Sevilla-Reial Madrid (2-6), veient l'equip que va sortir al Sánchez Pizjuán, veient on va jugar cadascú, més d'un madridista es deu estar preguntant què hauria passat amb un altre onze, amb un altre plantejament contra el Barça.
¿Hauria estat diferent la història? No ho sabrem mai, però queda clar que en aquesta plantilla, llarga, llarguíssima, hi ha potencial i elements de sobres per haver plantejat un altre tipus de duel. Infinitament millor, futbolísticament, del que es va donar quan tocava decidir-se. Ara, cada repassada del Reial Madrid als rivals no fa més que engrandir aquest dubte i engrandir el mateix Barça i la seva aposta futbolística.
Sembrar la discòrdia
Ningú es planta a San Mamés i arrasa. I el Madrid ho va fer (0-3) just després de perdre mitja Lliga a casa contra l'Sporting. Ningú es planta a Mestalla i arrasa. I el Madrid ho va fer (3-6) just després de renunciar a un altre trosset de Lliga al donar per bo un empat amb el Barça al Santiago Bernabéu, amb un futbol situat als antípodes del que s'espera d'un gran i amb aquest potencial. És cert que venien d'aixecar la Copa, però guanyar com ho van fer aquell dia a Mestalla, amb nul·les aspiracions a la Lliga, i just abans del gran duel de Champions contra el Barça, no fa més que reforçar el que és evident: els blancs són un senyor equip. I no pots arribar a cap més conclusió després del que s'ha demostrat aquest dissabte a Sevilla. On el Barça va patir per guanyar per la mínima, el Madrid es va passejar (2-6) i sense cap senyal de deixadesa o enfonsament després de la patacada que va suposar caure eliminat a Europa pel gran rival.
Ja s'apanyarà Mourinho amb la seva barcelonitis. Ja s'apanyarà Mourinho amb els seus plantejaments ideats únicament per enfrontar-se al FC Barcelona. No hauria de ser així si confiés en el seu propi equip, però com a primer entrenador és amo i senyor de les seves decisions. Si l'aplaudeix la seva gent, perfecte. Cadascú juga per a la seva gent, per al seu públic. Però el Madrid, com el Barça, és molt més que un equip de futbol. I els valors que transmet arriben a moltíssima gent.
Desgraciadament, els missatges que surten del seu tècnic només sembren discòrdia. Això si parla, perquè ara, sancionat per la UEFA, ha decidit no parlar més fins que aquest organisme li expliqui el perquè del càstig. Al club, oficialment, ploren amb ell i per ell. Lamentable. Però vist el que s'ha vist, i sentit el que s'ha sentit més val que no l'hi diguin. Si així seguirà callat, millor per a tots, començant pel Reial Madrid.
Aprofito aquestes línies per transmetre el meu condol a la família de Severiano Ballesteros. Un número u no només del golf, sinó de l'esport en general. La seva elegància dins i fora dels camps de golf, així com el seu palmarès, quedaran per sempre, però el seu gran èxit va ser, en la meva opinió, la projecció que li va donar a l'esport que el va fer feliç, a través del qual va fer feliç a tanta altra gent amb les seves gestes amb els pals.
El meravellós llegat de Seve
Els camps que avui hi ha repartits per tot Espanya segur que no serien tants si no hagués sorgit la figura de Severiano Ballesteros. Golf i turisme van de bracet. Golf i salut van de bracet. I no pocs turistes i molts més espanyols practiquen ara el golf per tota la Península, les illes Balears i les illes Canàries. Sent com és un dels esports que es pot practicar i disfrutar durant hores amb independència del sexe i de l'edat, és un llegat meravellós el que ens ha deixat Seve.
