Espanya venç Colòmbia (1-0) sense divertir-se

La selecció espanyola ha derrotat amb un gol de David Silva a quatre minuts del final una seriosa Colòmbia (1-0). Espanya ha vençut sense brillar. Ha evitat les males experiències dels tres amistosos disputats després de tocar el cel a Sud-àfrica. L'empat a Mèxic i les dures golejades a l'Argentina i Portugal eren lliçons apreses, però la saturació de partits que arrosseguen els internacionals s'acusen en nits on en joc tan sols hi ha la imatge.

Del Bosque no ha dubtat a arrencar amb l'equip que va conquistar la final del Mundial. El mateix onze, tret de l'obligat canvi de Raúl Albiol pel lesionat Carles Puyol. Per la seva banda, una Colòmbia ofensiva ha modificat la seva identitat per frenar la campiona del món. Liderada en defensa per la veterania de Mario Yepes, amb un elèctric Pablo Armero sortint del lateral esquerre però desestabilitzant Espanya, i Giovanni Moreno posant les dosis de classe, n'ha sortit airosa.

Espanya deixa detalls que satisfan els paladars futbolístics més exigents. Un control a l'aire d'Iniesta fent recordar al Bernabéu la imatge de Zinedine Zidane n'ha estat la mostra. L'estadi sencer, amb nombrosos madridistes a la grada, ha corejat el nom del gran heroi de Johannesburg. Ha estat un detall que s'ha repetit al ser substituït. Amb el públic dempeus.

Domini espanyol

El domini ha estat espanyol,  però ha estat un d'aquells partits en què ha faltat mobilitat en atac per trobar el premi del gol. Espanya la toca amb tanta qualitat que les ocasions sorgeixen. Xuts de Xabi Alonso llunyans que no han trobat camí lliure de cara al gol, una ocasió de Villa, quan als 15 minuts, després d'una passada de geni entre línies d'Iniesta, s'ha plantat sol davant d'Ospina i ha topat amb el seu cos en el xut. I el rebuig, amb tot a favor seu, a porteria buida, l'ha llançat fora. Ha ajornat una altra vegada el moment de convertir-se en el màxim golejador de la història de la selecció. No era el dia de superar Raúl González al seu temple.

Colòmbia ha començat amb deu homes al darrere de la pilota, deixant tocar el rival. Sabia el que feia. Sense córrer perills per acabar creant més ocasions clares. Ha topat amb Iker Casillas, inspirat al seu estadi. Als 13 minuts una jugada que ha nascut amb el criteri de Giovanni Moreno ha acabat amb Abel Aguilar trencant la línia defensiva d'Espanya però sense saber superar el capità.

Un cop de cap desviat de Perea, una rematada de Dayro Moreno i una gran jugada d'Armero, que se n'ha anat dels dos centrals i davant de Casillas ha disparat amb l'exterior del peu dret --però la pilota ha agafat l'efecte contrari i no ha trobat porta--, han tancat la primera part. Espanya no trobava el camí.

Serietat colombiana

Ha seguit sense fer-ho en la represa. No hi han ajudat els continus canvis, que han tallat el ritme, però a Espanya, a més, li ha faltat la intensitat necessària. Colòmbia sí que s'ha pres el duel amb seriositat. Intensa. Dura en el marcatge quan ha calgut.

Ha basat el joc en la força defensiva i ha reduït la seva presència a camp contrari. En una contra, Cuadrado ha pogut obrir el marcador. No l'ha encertat per un toc en l'últim segon d'Arbeloa, que l'ha dificultat en el seu xut. Un potent llançament llunyà de Guarin ha obligat Casillas a treure els punys. I un error de Silva gairebé li ha costat el gol ala Roja. Espanya ha fallat més passades en un partit que en tot el Mundial.

Notícies relacionades

L'amistós Espanya-Colòmbia ha estat el programa més vist d'aquest 2011

Fermín es debat entre Chelsea i Barça

En atac no hi havia notícies. Ni l'entrada de Fernando Torres ha aportat remats. Cazorla augmentava la mobilitat, disparava encreuat en l'única acció de perill abans d'acabar amb dos davanters. Fernando Llorente ha saltat al camp a nou minuts del final en un moviment que ha hagut de fer abans Del Bosque, i ha arribat el gol. Silva ha rematat a gol una centrada de Jesús Navas.

Colòmbia ha pogut empatar, però no ho ha aconseguit. A les grades han conviscut 20.000 aficionats, però al final s'ha sentit més els espanyols, encara que la campiona del món ha guanyat sense trobar el camí de la diversió.