El mag no descansa

El mag té aquestes coses. Tant juga amb una taronja, content com un nen a la portada d'ahir d'EL PERIÓDICO, com passeja la seva majestuosa elegància per la gespa del Nuevo Sardinero com si no hagués fet mai res extraordinari. Però, sí. Tot el que fa el mag resulta extraordinari. Per la naturalitat que desprèn el seu futbol, veient la seva passada a Leo Messi fa la sensació que qualsevol la podria fer, i per l'espectacular gol que va marcar, el 0-2 del Barça, digne de ser recordat per moltes coses. Per la seva bellesa, per la seva precisió i, sobretot, per la seva extrema dificultat.

Així és Andrés Iniesta. El mag que fa senzill el que resulta gairebé impossible a la resta dels mortals. Va jugar ahir de tot. I tot ho va fer bé. Malgrat que es va pensar que sortia d'extrem esquerre, la seva extraordinària mobilitat va ser el motor del joc blaugrana. Quan la pilota arribava als seus peus, el mag somreia. Com divendres quan jugava amb la taronja que va esclatar als seus peus nus, com aquella pilota que el va col·locar a l'eternitat fa ara gairebé dos mesos a Sud-àfrica. Va jugar ahir com sempre. O sigui, amb una autoritat indiscutible.

El món s'atura

Quan toca la pilota, sembla que el món s'aturi, com li va passar a ell en la final del Mundial mentre la pilota botava mansament abans de batre Holanda i donar-li el títol buscat durant gairebé un segle. Ahir, el mag va decidir que no podia descansar. No ho fa mai. I encara menys quan els seus músculs el deixen tranquil. Després d'un estiu extremadament feliç, ha viscut al paradís, si algú té les claus d'aquest lloc tan exclusiu és ell, va saltar al Nuevo Sardinero amb l'ambició que amaga la seva cara de porcellana.

Notícies relacionades

El Barça surt a tota màquina

Classe de filosofia

Volia la pilota. Demanava la pilota. I la pilota va ser seva. Tan simple com això. En la primera passada del partit, quan l'afició càntabra encara estava seient a l'estadi, Iniesta va fer lliscar la pilota amb un comandament a distància fins a connectar-se amb el cap, i amb les cames de Messi, per deixar-lo pràcticament sol davant Toño. Dos minuts de partit i el Barça ja guanyava, amb exhibició del mag.

Faltava, no obstant, el millor perquè el mag no ensenya mai els seus millors trucs al principi. Una pilota intranscendent a l'àrea del Racing va ser rebutjada de mala manera pel meta Toño amb la mala fortuna que va anar a caure a la bota dreta d'Iniesta, sobre el mateix peu que va esclatar una taronja. I amb una suavitat exquisida, el mag va tocar la pilota per dibuixar una paràbola fins al fons de la xarxa. Per això, quan Guardiola el va treure a la segona meitat, la gent es va aixecar per aclamar-lo pel que havia vist. Màgic.