El Barça surt a tota màquina

Aquest Barça no està disposat a perdre el temps. Ha començat la nova Lliga com va acabar la passada, amb un joc brillant i un Messi descomunal, escortat per un Iniesta enlluernador mentre que Villa, per no perdre el costum que tenia al València, també va marcar el seu gol en un triomf contundent sobre un Racing espantat. Ja va començar perdent el partit i quan es va voler adonar d'on era -a casa seva i davant la seva gent- va mirar el marcador (0-3) i va comprovar que no tenia res, absolutament res, a fer. Si de cas, mirar i aplaudir el Barça.

Aquesta és la grandesa del campió. Espanta només de veure'l. Ahir, i condicionat pels problemes físics de Puyol d'última hora (va sortir de l'alineació inicial minuts abans de començar per unes molèsties físiques), Guardiola va exhibir trets del vell mètode, amb noves normes. Rotació per a Pedro i Piqué, els dos únics mundialistes que es van quedar a la banqueta. Vell mètode perquè la idea de futbol, aglutinar-se al voltant de la pilota sense que ningú tingui posicions fixes, es manté indiscutible. I noves normes perquè la pressió que va exhibir el Barça va evocar els primers mesos de Guardiola, retratant la insaciable gana d'aquests jugadors. En cada pilota, els anava poc menys que la vida.

No és casual que als dos minuts de partit ja anés guanyant. No és casual, per tant, que el Racing se sentís intimidat. I no únicament pel color de la samarreta sinó pel joc, agressiu i contundent quan no tenia la pilota, i fluid i vertical quan la posseïa. Amb Messi jugant de davanter centre, Villa inclinat a la banda esquerra i Iniesta fent meravelles per tot arreu, l'equip va entrar a la Lliga a tota màquina. Per a què perdre el temps en tonteries. Aquest equip no només vol guanyar sinó també donar espectacle. No és casual, òbviament, que el públic del Nuevo Sardinero s'aixequés i es destrossés les mans aplaudint Iniesta. I no era només pel gol de Johannesburg sinó pel partidàs que va fer ahir.

I VALDÉS PARA PENALS / La gent ni es va enfadar a Santander. Més aviat estava contenta, malgrat la contundent derrota davant el campió, perquè havia vist una cosa que no sol veure's. Un Barça equilibrat, va ser tan ferotge en defensa com imaginatiu en atac que va liquidar el partit sense que el Racing li pogués fer ombra. Des de l'inici fins al final. Del gol de Messi al penal parat per Valdés, amb una prodigiosa aturada, passant pel pulmó de Keita i la jerarquia de Busquets. Hi ha moltes coses per millorar a l'equip, això deu estar pensant ara mateix Guardiola. Però tenint en compte la data del calendari, finals d'agost i amb un títol a la mà (la Supercopa), és obvi que el Barça té pressa per demostrar la seva hegemonia.

N'hi ha prou veient Messi. No només en el seu extraordinari gol -una subtil vaselina amb la cama dreta per dignificar la passada d'Iniesta- sinó per la incansable pressió que va exercir com a primer defensa. Era el nou i el central. Tot en una diminuta figura. Si Messi corre com corre, els altres no poden quedar-se enrere perquè sortirien desfigurats. Amb el millor del món desgastant-se com si fos un obrer més, la resta va seguir a l'instant l'exemple. I el Barça, en un tres i no res, ja tenia el partit a la butxaca, sense deixar marge als errors. Hi va haver, això sí, alguna badada, però ningú va donar el matx per guanyat amb la seva actitud.

A partir de la pilota, el Barça es va organitzar dins del desordre. ¿Existeix això? Sí, és clar. Quan Iniesta tenia la pilota, els altres multiplicaven el seu moviment per oferir-li infinites opcions de passada. El mateix passava amb Xavi. També amb Busquets, incrustat entre els centrals, com si fos el primer a obrir la porta de sortida de la pilota. I, lògicament, amb Villa. Tots junts, tots dispersos. ¿I el Racing? Ni la va veure. Només va saber el que li havia passat quan tot l'estadi va decidir aixecar-se del seient per acomiadar Iniesta com es mereixia.

En aquest aplaudiment unànime a Iniesta quedava resumit l'aplaudiment al Barcelona, un equip que es va mostrar fiable al darrere. Ahir, Valdés va ser tan important, i tan valuós, com Messi. Fiable i brillant va estar el porter blaugrana. Ho va parar tot. Brillant va estar Villa quan va rematar de cap el tercer gol com si estigués xutant amb el peu. Un remat de cap fort i, sobretot, intel·ligent perquè la pilota s'anava allunyant cada vegada més de Toño, l'impotent porter del Racing. A cada minut que passava, el Barça era més amo de la pilota i, per descomptat, del partit, que havia guanyat abans fins i tot de trepitjar la gespa. ¿Per què?

Notícies relacionades

El mag no descansa

Classe de filosofia

Perquè el va jugar amb la intensitat que s'espera del campió i,

especialment, perquè el va jugar amb la solvència que se n'espera. En poques hores, va volar ahir a Santander, va jugar bé i va guanyar encara millor.