«Al controlar la pilota, vaig notar el silenci»

Abans de començar la final pensava com podia homenatjar Dani Jarque. No, no era només d'aquell dia. Feia diversos dies que hi pensava. Quan vam arribar al vestuari, vaig veure Sergio i Navas que s'estaven posant samarretes per recordar Puerta. En aquells moments se'm va acostar Llorente, que també havia estat amb mi i amb el Dani a la selecció sub-19 amb què vam ser campions d'Europa. Fernando em va dir: 'potser estaria bé que fessis això que has pensat sobre el Dani'. I com que jo ja ho tenia al cap des de feia dies, em vaig acostar a un recuperador de la selecció i li vaig dir: 'Posa això a la samarreta'. Llavors, i mentre ell ho estava fent, vam sortir al camp per començar a escalfar. Quan vaig tornar al vestuari, ja estava feta la samarreta per al Dani. Però com podia pensar que guanyaríem el Mundial amb un gol meu en el minut 116. Llavors, només pensava una cosa. Guanyem el títol i quan l'estiguem celebrant em trec la samarreta de l'equip per recordar-me del Dani. Però, ¡mai, mai penses que tu marcaràs el gol!

Recordo la jugada perfectament. I no perquè l'hagi vist moltes vegades després, que les he vist, sinó perquè la tinc a la memòria. Però des del principi, ¡eh! Gairebé des de l'altra porteria. El Sergio la passa a Navas, Navas fa tota la carrera per la banda dreta perseguit per quatre o cinc jugadors holandesos. Després la pilota m'arriba a mi, la toco de taló cap al Cesc i aquest la torna a Navas. Mentre Navas la passa a Torres, que ja és a l'altra banda, a l'esquerra, jo vaig cap al centre per fer la primera desmarcada. Torres centra però la defensa la refusa i el rebot li cau al Cesc. Jo, per instint, tiro cap enrere i el Cesc em passa de meravella la pilota perquè ho fa molt ràpid. Només la controla una mica i me la dóna perfecta. Rasa i bé. Quan jo la controlo, noto el silenci a l'estadi. Sí, sembla estrany. Però ho vaig percebre. ¿És possible sentir el silenci amb gairebé 100.000 persones? Sí, jo el vaig sentir. Semblava que es parava tot el món, com si s'hagués quedat congelat tothom.

Notícies relacionades

Andrés Iniesta: «M'agrada pensar que el futbol, com la vida, et retorna el que li dónes»

Ibrahimovic se'n va al Milan a canvi de 24 milions

Al fer el control, la pilota va quedar botant i perfecta per tirar i jo ja sabia que entraria. ¿Per què? No sé explicar-ho, però ho sabia. Espero que baixi una mica per engaltar-la bé i xuto. Mentre està botant sé que la tiraré creuada. Ho sé, és complicat d'entendre. Però, en aquell moment, ja sabia que seria gol, malgrat que Van der Vaart es va tirar a terra per evitar-ho. El xut no em va sortir tan creuat com volia, però com que vaig xutar fort, el porter la va tocar però no la va poder parar. Després vaig sortir corrent i hi ha un moment que vaig mirar cap enrere per veure el linier perquè estava molt sol a l'àrea, però si dic la veritat no vaig veure res.

I sense pensar-ho vaig fer el mateix que a Stamford Bridge. La samarreta em va sortir gairebé sola, només hi ha una diferència. A Londres, porto la samarreta del Barça a la mà dreta, a Sud-àfrica porto la d'Espanya a l'esquerra. A l'acabar el partit, em vaig ensorrar sobre la gespa. Tothom va sortir corrent cap a un altre costat i Víctor Valdés va venir a buscar-me. Volia parlar però no li sortien les paraules. Plorava a llàgrima viva. I després, ¡tocar aquella Copa! És brutal. Tu la veus a prop teu i ja tens calfreds. A més, ¡és tan bonica, tan bonica! No em quedaré la samarreta, la repartiré a trossos amb els meus amics. Només em quedo les botes.