La millor promesa electoral

En plena crisi delcorralito, va aparèixer una pintada als carrers de Buenos Aires que va resumir el drama amb un humor tan fi com desesperat. Deia: «¡Prou realitats, volem promeses!».

El cas del Barça és al revés. La realitat és tan dolça que aquestes deuen ser les eleccions amb menys promeses de la història. ¿Què se li pot prometre al soci quan ja té títols, els millors jugadors del món i un entrenador com mai més no en tindrem cap? I de regal, el triplet del bàsquet que ja està venint, un Camp Nou sense violents, un model de patrocini global que prestigia la samarreta en comptes de llogar-la al millor postor iVilla. I a sobre, el miracle més gran de tots els temps: la selecció espanyola favorita per guanyar al Mundial, gràcies als jugadors fets al Barça. Per cert, donat que l'altaveu nacionalmadridista moriria abans que reconèixer que si Espanya pinta alguna cosa és gràcies al Barça, ¿podem esperar queDel Bosque oVillar o la ministra de Cultura pronunciïn algun dia encara que sigui alguna elemental frase de reconeixement?

Total, que la campanya està sent rara. Ningú no vol ser el canvi, que és un concepte bàsic en qualsevol elecció. Fixin-se queRosell compta ambGuardiola i fins i tot diu que compta ambTxiki, l'home queCruyff va recomanar aLaporta per a la secretaria tècnica. IIngla es refereix aRosell com «el canvi radical», utilitzant el concepte com si fos per espantar.

Vist el panorama, podríem preguntar-nos si l'únic que hi ha en joc és la simple preservació del present per la via de l'estricta observança del credo vigent. De fet, aquesta és la carta deLaporta,amb aquest concurs sobre quin dels seus exvicepresidents va desviar-se abans per falses rutes i va creure menys enRijkaard iGuardiola,quan, si parlem de creences, resulta que el mateixLaporta està posant la seva herència en mans d'un candidat en qui ell no creia pocs mesos enrere, com és públic i notori.

Notícies relacionades

La pressió del Reial Madrid i l’AFE va sentenciar el duel de Miami

I és que gols són amors

El que està en joc en aquesta campanya és continuar mantenint la distància sideral que ens separa de clubs com el Madrid. Mai el Barça havia tingut tan bona imatge al món, i el Madrid tan rematadament dolenta. Setze entrenadors els últims 14 anys, pagant el gust i les ganes per portar-los i fent-los milionaris per a tota la vida al despatxar-los anticipadament. Ara, el senyorPérez ha d'anar a Milà i retratar-se davant de tot Europa per portar un tècnic que no només no va celebrar la Champions amb els seus, sinó que va impedir que el títol fos la notícia del dia anunciant que se n'anava.

Aquest és el repte del pròxim president: que les seves idees no facin malbé la realitat de tenir un club del qual els socis se senten orgullosos i que el món admira. Superar el modelLaporta per convertir-lo en el model Barça.