Espanya cau eliminada de la Copa Confederacions al perdre contra els EUA (0-2)

Estats Units s'ha confirmat com l'equip revelació de la Copa Confederacions al derrotar Espanya, per 2-0, en un dia en què el futbol ha castigat els campions d'Europa, l'equip dels rècords, per dos errors infantils defensius, després d'una trentena de xuts a porta i un desgast físic exagerat.

La primera derrota de l'Espanya de Vicente del Bosque no ha pogut ser més dolorosa. El futbol ha premiat la força del bloc. L'èpica del feble. El plantejament destructiu abans que el joc de toc. L'aposta d'atac de la roja, que ha recuperat el patiment d'antigues etapes per sortir per la porta del darrere de la Confederacions al ser eliminat l'equip espanyol per un rival menor.

Mai una selecció havia tingut un camí tan senzill cap a una desitjada final com Espanya. Estats Units era l'últim escull. La seva força física, velocitat i verticalitat. Un futbol que creix a base d'alegries a la zona Concacaf i decepcions en tornejos mundials. I hi havia un referent que no s'havia d'obviar. Un dia en què la roja va vèncer amb un futbol pla. Amb el seu toc habitual sense profunditat. Una nit en què va avorrir camí de l'Eurocopa.

Badades de Capdevila i Sergio Ramos

L'exèrcit nord-americà ha ofegat d'inici la construcció, la sortida de pilota, per jugar al seu estil en els pocs minuts en què ha disfrutat de la pilota. D'un costat a l'altre sense temps per respirar. Joc veloç amb finalització de la jugada, ajudat en un partit irregular de Carles Puyol i dues badades infantils de Joan Capdevila i Sergio Ramos que han costat l'eliminació en els dos únics llançaments a la porta d'Iker Casillas.

Estats Units demostrava en deu minuts que no era Nova Zelanda o l'Iraq. Ni Sud-àfrica. Per guanyar, Espanya havia de treure el seu millor futbol. L'exigència havia augmentat. Xavi, el jugador amb més percentatge de passades encertades de la Confederacions, representava el nerviosisme. No connectava en els últims metres amb Villa i Torres. Els centres de les bandes es perdien entre el no-res.

Apareixia per qualsevol zona Cesc, que primer ho ha intentat amb un xut llunyà, abans de connectar amb Torres. Ha xutat a dalt. Quan entrava amb tot al segon pal. Villa estava ansiós. El caçador queia en fores de joc, buscava la porteria amb massa rapidesa i deixava una imatge preocupant en una acció. Ha tallat la passada a banda de Xavi. S'ha armat la contra nord-americana i abans de pensar a defensar ha optat per la queixa. Xabi Alonso l'ha esbroncat. Una imatge allunyada de la paciència necessària per guanyar unes semifinals.

Ha estat quan ha arribat el càstig. La defensa ha permutat posicions en un atac nord-americà per l'esquerra i ha deixat Capdevila sobre Altidore. Ha elegit malament. Ha regalat la posició a l'anticipar-se. Ha oblidat que era l'últim home. Ha xocat amb una roca, que s'ha girat, ha xutat al cos, amb la fortuna que el guant de Casillas ha desviat el xut fins al pal. L'ha tocat i ha entrat.

Aposta pel contraatac

El guió americà es complia a la perfecció. Tenien una recompensa per defensar. Han apostat pel contraatac i han fet del seu taló d'Aquil·les, la feblesa defensiva, el seu punt fort. Villa, Torres i Ramos han tingut l'empat. Espanya apujava el ritme, però estava negada davant el gol.

Necessitava paciència en la represa. Tornar al seu origen. Allunyar-se del nerviosisme. I ha assetjat el rival. L'ha tancat, l'ha afusellat a xuts que sempre ha tret Howard. Donovan i Dempsey donaven lliçons de contraatacs. El salt al futbol europeu ha fet créixer la competitivitat d'una selecció que ha viscut el seu dia de glòria.

Una gran parada de Howard en un xutàs amb l'esquerra de Villa ajustat al pal i el tret vorejant el travesser d'Alonso en un sol minut --el 48-- era la carta de presentació del segon acte. La polèmica no podia faltar, quan Xavi, després d'una passada picada de Cesc, era abatut dins de l'àrea en el moment d'armar el xut. Jorge Larrionda ha mirat cap a un altre costat.

Incredulitat

L'ansietat creixia amb les ocasions desaprofitades. Piqué i Ramos estiraven la selecció cap amunt, però els xuts de Riera, Cesc, Villa en tres ocasions i Ramos, completament sol, no acabaven a la xarxa. Una contra amb superioritat americana ha avisat. Espanya necessitava aire. El temor de l'estat físic de Del Bosque s'ha confirmat. Ha trigat en els canvis, a apostar per extrems amb l'entrada de Cazorla i Mata.

I quan Espanya ha recuperat la simetria ha rebut el càstig més dur. Una altra contra. Centre potent de Donovan que rebutja Piqué i Ramos, en lloc de treure-la, ha deixat morta la pilota a l'àrea petita, perquè Dempsey sentenciés a 16 minuts del final.

No hi havia forces per somiar amb la remuntada. La festa era nord-americana. Els intents de Villa i Xabi Alonso tancaven la trentena de xuts espanyols. Les cares d'incredulitat s'han apoderat de tots. Ningú ho esperava. És hora de l'autocrítica sense caure en exageracions. L'hora d'aprendre una lliçó per al Mundial.

Fitxa tècnica:

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

0 - Espanya: Iker Casillas; Sergio Ramos, Puyol, Piqué, Capdevila; Xabi Alonso, Xavi, Cesc (Cazorla, m.68), Riera (Mata, m.77); Fernando Torres i Villa.

2 - Estats Units: Howard; Spector, Onyewu, Demerit, Bocanegra; Dempsey (Bornstein, m.86), Bradley, Clark, Donovan; Davies (Feilhaber, m.69) i Altidore (Casey, m.84).