Messi recompensa un magnífic Barça a Getafe

GETAFE - 0

BARCELONA - 1

Hi ha partits en què el marcador no diu res, només són números. Els triomfs valen el mateix, però el joc del Barça a Getafe va evocar nits inoblidables, per un futbol que no és a l'abast de ningú i per la solidaritat defensiva d'un equip, simbolitzada en la carrera final de Messi, la seva estrella. Plovia a bots i barrals a Getafe quan Leo, l'autor de l'únic gol que va ser l'únic premi per a un festival de joc com aquell, va buscar la pressió sobre Stojkovic, el meta de l'equip madrileny. Com si es jugués la vida en aquella pressió. I se la jugava. Així s'entén que el Barça anul.lés ahir a la nit el Getafe amb una exhibició que es colarà a la memòria de la gent. ¿Només un 0-1? Tant se val.

Tant és perquè el líder no només va ofegar el rival sinó que hauria pogut amb l'àrbitre, que li va pispar un penal claríssim a Messi i un altre gol legal a Leo. És a dir, si el futbol fos just, que no ho va ser ahir a la nit, l'argentí se n'hauria anat amb tres gols del sud de Madrid. Només la poca contundència en la rematada va entelar un partit que va resumir l'essència del Barça de Guardiola. Un equip honrat, des del principi fins al final. Que juga igual a Munic, al fastuós Allianz Arena, que a Getafe, al modest Coliseum Alfonso Pérez. Amb la pilota cosida al peu, amb una intel.ligència privilegiada i, sobretot, amb una intensitat que el Getafe no va poder combatre. Com tampoc va poder el Bayern. Només amb puntades de peu.

RONDO GEGANT

Després d'una primera part sublim --¿es pot jugar millor a futbol?--, el Barça només guanyava 0-1 a Getafe. O dit d'una altra manera, el Getafe només perdia 0-1 perquè se'n podia haver anat al vestidor amb una golejada d'escàndol. Va tenir sort que Henry recordés l'Henry de la temporada passada. El davanter amic que falla ocasions increïbles --quatre en 27 minuts-- i no el jugador decisiu que ha recuperat Guardiola aquest curs. Sort queTititenia la mira espatllada i Stojkovic, el llargarut i estrany porter delGeta, va fer ahir el partit de la seva vida.

Ho va parar tot. O gairebé tot, tret del gol de Messi. Va aturar a boca de canó --el tret inicial d'Henry--, va parar en situacions d'un contra un, va repel.lir una xilena màgica de Piqué --¡sí Piqué! a l'àrea-- i va desviar un xut llançat per Messi amb comandament a distància, que anava a la xarxa però va topar amb Stojkovic.

PENAL A MESSI NO XIULAT

Tot i ser una primera part enlluernadora, que ho va ser, el millor del Barça va ser la seva ambició i compromís defensiu, perquè tres jugadors envoltaven en qualsevol part del camp un punt blau que es mogués davant seu. Ambició --Guardiola no va reservar ningú, va sortir amb l'equip de gala--, paciència --toc i toc fins a trencar elGeta--, enginy que no es veu enlloc més --bell amb Iniesta, astut amb Xavi-- i només va fallar el remat final, com el remat d'Etoo al pal. Si el futbol fos just, per molt Stojkovic, el Barça hauria d'haver golejat abans del descans. Sense oblidar que Turienzo Álvarez, l'àrbitre, es va menjar un penal claríssim de Mario a Messi i un altre de dubtós a Etoo.

Notícies relacionades

El Barça planeja estrenar el nou Camp Nou al Gamper, però només per a 25.000 espectadors

L’anglès Alexander-Arnold, confirmat oficialment com a nou jugador del Reial Madrid

Així, amb el millor Barça mai vist fora del Camp Nou, amb Guardiola maleint el col.legiat per escamotejar-li un penal, va acabar la primera part. Víctor Muñoz, el tècnic blau, va esbufegar. No, allò d'ahir a la nit no va ser un partit. Va ser una tortura per a ell. Va ser, però, una delícia per al barcelonisme, luxúria per als ulls. A la segona meitat, després dels canvis de Víctor (va treure Granero, Albín i, finalment, Uche), va semblar tocar el líder. No. Una falsa il.lusió.

Un altre cop, Iniesta es va posar a ballar sota la pluja i el Barça a demostrar que no es deixa intimidar per res, mentre Guardiola es mullava a peu de camp. Hi va haver un instant en què el tècnic es va acostar a Messi i li va dir: "¿Com estàs?". Leo va aixecar el polze dret i va acabar el partit amb la grandesa acostumada. Com el Barça, un equip que va jugar de cine a la primera part i va actuar amb energia i jerarquia a la segona. Doncs sí, 0-1. ¿I què?