L’anglès Alexander-Arnold, confirmat oficialment com a nou jugador del Reial Madrid

L’anglès Trent Alexander-Arnold, fins ara al Liverpool, és nou jugador del Reial Madrid per a les pròximes sis temporades, segons ha anunciat el club madrileny.

«El Reial Madrid C. F. i el Liverpool FC han arribat a un acord pel qual Trent Alexander-Arnold queda vinculat al nostre club durant les pròximes sis temporades, des de l’1 de juny de 2025 fins al 30 de juny de 2031», recull el comunicat.

Deu milions per jugar el Mundial

El Liverpool també ha confirmat que el Reial Madrid ha pagat una quantitat de diners, al voltant de 10 milions d’euros (8,4 milions de lliures), per poder comptar amb Trent Alexander-Arnold al Mundial de Clubs.

L’equip ‘Red’ ha publicat un comunicat anunciant la sortida del lateral, en què indica que els blancs han pagat per poder disposar del jugador abans que acabi el seu contracte el pròxim 30 de juny.

D’aquesta manera, Alexander-Arnold podrà estar a les ordres de Xabi Alonso de cara a l’inici del Mundial de Clubs el pròxim 14 de juny.

«El Liverpool rebrà un pagament pels seus serveis i l’acord es completarà quan s’obri la finestra de fitxatges l’1 de juny», ha dit el Liverpool, que també ha agraït a Alexander-Arnold la seva feina durant els últims vint anys.

«Alexander-Arnold se’n va del Liverpool amb l’afecte del club i l’agraïment per la seva contribució a tots els èxits».

Geni en atac i irregular en defensa

Fitxar Trent Alexander-Arnold és fitxar un jugador que no és perfecte; és fitxar un futbolista excels en atac, amb una de les millors cames dretes de la Premier League, però també és fer-se amb un jugador amb problemes en defensa, un dels que més pateix quan l’encaren, i que en la memòria madridista apareix sense cobrir bé l’esquena en el gol de Vinícius a la final de la Champions League de 2022.

Aquella imatge, amb l’anglès sense protegir bé la seva esquena, és la que més pot preocupar el madridisme, que a hores d’ara és conscient que no fitxa Alexander-Arnold per les seves capacitats defensives, sinó perquè en atac no hi ha gaires laterals, per no dir cap, millor que ell. La seva cama dreta és capaç de generar ocasions de gol des de 30 o 40 metres de distància, una cosa amb què ja se’n freguen les mans els seus companys, Vinícius i Kylian Mbappé.

Això, sense comptar el seu perill a pilota aturada, especialment en les faltes, tant si busca porteria com si centra. En els córners, al Liverpool només llença els del perfil dret, com en les famoses semifinals de la Lliga de Campions contra el Barça el 2019, mentre que delega en un company els del perfil esquerre.

La seva facilitat per als desplaçaments va fer que fins i tot se’l considerés com a migcampista. En aquella posició va provar en algun partit aïllat amb el Liverpool la temporada passada amb Jürgen Klopp i també amb la selecció anglesa, davant la saturació de jugadors en aquesta posició i la preferència de Gareth Southgate per un perfil diferent, com Kyle Walker o Reece James, més físics i millors en cobertures i correccions.

Aquest experiment, però, no va funcionar i tant Thomas Tuchel com Xabi Alonso el consideraran pel que és: lateral dret.

Segons dades de BeSoccer, l’anglès és un dels laterals de les cinc grans lligues europees a qui més intenten driblar, i només guanya el 44% dels duels un contra un en defensa. Dels 25 jugadors d’aquestes lligues que han afrontat 40 o més duels defensius, Alexander-Arnold és el vintè amb pitjor percentatge d’efectivitat. Només Daniel Muñoz, Juan Iglesias, Antonee Robinson, Lewis Hall i Di Lorenzo tenen pitjors xifres.

Amb 26 anys, el seu desig d’anar al Reial Madrid no respon a cap altra motivació que provar un repte nou, canviar de lliga i d’ambient, i també retrobar-se amb un dels seus millors amics, Jude Bellingham.

Nascut i criat a Liverpool, Alexander-Arnold és un dels ‘scousers’ més exitosos de la història del club, potser el que més, i ha passat vint anys a la institució, guanyant absolutament tot. Els títols més importants: la Champions League del 2019, dues Premier League —les primeres des del 1990—, una FA Cup, una Copa de la Lliga, una Supercopa d’Europa, un Mundial de Clubs i una Community Shield. Més enllà de guanyar alguna cosa amb la selecció anglesa —va perdre una final d’Eurocopa—, no li quedava res més per aconseguir a casa seva.

Notícies relacionades

Simon Yates dona el gran cop i guanya el Giro 2025

El Giro queda pendent d’una muntanya sense asfalt anomenada la Finestre

Potser, convertir-se en un ‘one club man’, com molts aficionats del Liverpool li reclamaven, i fer honor a aquell mural que té des de 2019 en una de les cases properes a Anfield, on apareix amb el seu clàssic dorsal 66 —que haurà de canviar al Reial Madrid— i la frase «Només sóc un noi de Liverpool el somni del qual s’ha fet realitat».

La supervivència d’aquesta obra sembla complicada, sobretot en un escenari en què el Reial Madrid visités Anfield a la Champions League, però el lateral, que en el seu dia va declarar que voldria quedar-se per sempre, manté l’esperança, ja que el mural de Jordan Henderson, que va sortir per la porta del darrere cap a l’Aràbia Saudita, encara es conserva just davant del seu.