Tot en ordre

Després de passar-se dies augmentant la pressió, el globus del Madrid s'ha desinflat i corre el risc d'estampar-se contra el terra. La Lliga ha tornat a posar les coses al seu lloc, després d'haver-li fet un toc d'atenció al líder i haver engreixat exageradament les esperances blanques. Molt per sobre d'aquests sis punts que marca la taula, el Barça està una altra vegada en pau, amb la sensació que la crisi ja ha passat i tot torna a estar en ordre. Ara queda acabar de lligar un altre cap, el de la Champions, dimecres contra el Lió, i ficar el nas als quarts. Al Madrid, en canvi, el Liverpool li pot donar demà un cop de porta als nassos.

D'una setmana a l'altra, res és el que semblava o el que alguns volien fer creure. És el risc de muntar campanyes desproporcionades, mogudes més per les ganes de vendre que no pas per la realitat. Igual que la cançó delvillarato. Val més no parlar-ne. El cangueli i elcagòmetrehan perdut força, encara que no s'ha de donar mai per mort aquest recurs tan propi dels merengues perquè, sempre que poden, el fan entrar amb calçador. Però si en alguna banda mereix estar avui aquest mesurador tan singular, el lloc és sens dubte al Bernabéu. Allà sí que té feina a fer. Allà sí que hi ha por. I amb més motiu.

DE L'IDIL.LI ALS NERVIS

El Madrid arribarà avui a Liverpool perseguit per la fanfarronada del"chorreo"de Vicente Boluda, que torna a treure el cap a l'abisme d'un altre fracàs a Europa. Seria el cinquè any consecutiu que no passa de vuitens. La cita arriba entre nuvolades. L'idíl.lic paisatge propiciat per les 10 victòries consecutives s'ha enfosquit, amb algun retret cap a Juande Ramos i l'enuig de Guti després de la substitució. Benítez els espera amb els braços oberts i l'equip més tancat que mai, a punt per fer valer el 0-1 de l'anada.

Al Camp Nou, tot està en calma. Que és com ha de ser tenint en compte com marxa ara l'equip --l'únic gran, juntament amb el Manchester, en disposició, no pas amb l'obligació, de guanyar el triplet-- i amb el reforç dels signes de revitalització que va transmetre davant l'Athletic. Els números són increïbles i les comparacions amb el passat recent, terribles. Ja acumula més victòries i més gols avui que en tot l'últim campionat. Totes les dades destaquen, fins i tot els pals (24 a la Lliga, 30 en total).

Enmig d'aquesta recuperació, ha tornat a emergir la figura del mag Iniesta. Guardiola està als seus peus, entregat a aquesta genial senzillesa dins i fora del camp. "Andrés menja a part. No porta arracades, no es pinta els cabells, juga 20 minuts i no es queixa... És l'exemple. Així els ho dic als nois: 'Fixeu-vos en Iniesta'", va declarar, sense dissimular una admiració que va més enllà de la relació entrenador-jugador. Amb Iniesta, tot és més fàcil. Amb Etoo, també. Ningú al vestidor tem per aquesta mala ratxa. Són quatre partits sense marcar i semblen una eternitat. No trigarà gaire a trobar el camí. Tothom espera que ho faci dimecres.

Notícies relacionades

Mor l’exdirectiu del Barça Gabriel Masfurroll

Tsygankov ressuscita un Girona que aconsegueix sortir del descens

EL LIÓ, TOCAT

El Lió arriba tocat en l'ànim --ha deixat de guanyar a la Lliga i ha quedat fora de la Copa--, creuant els dits perquè Benzema es recuperi. És la seva gran esperança, potser l'única, de donar la sorpresa després de l'1-1 de l'anada. Però haurà de lluitar molt en un escenari que a poc a poc torna a tenir bona pinta. Dissabte, al Camp Nou, ja hi va haver més bona connexió, com si els culers assumissin que els correspon donar un cop de mà a l'equip si cal. Fins ara, tot sol en tenia prou per guanyar i, qui ho sap, potser torna a anar sobrat d'estímuls. Però, per si de cas, aquesta ajuda no és sobrera, sobretot, dimecres. Aquest Barça s'ha guanyat aquest dret.