Esteban Vigo ha convertit el Xerez Deportivo en el primer candidat a l'ascens després de la primera volta

Campions d'hivern i líders a Primera i Segona. És veritat, res a veure l'avantatge del Barça en relació amb els seus perseguidors amb la processó que encapçala el Xerez, perseguit a tres, quatre, cinc i sis punts per Tenerife, Hèrcules, Saragossa, Reial Societat, Castelló, Salamanca i Rayo Vallecano.

Els uneix el mateix esperit, idèntic desig d'agradar, d'acariciar la pilota, de jugar donant espectacle, esclavitud que obliga Pep Guardiola i que Boquerón Esteban abraça per gust. Ja ho veuen, dos exblaugranes, tan lluny i tan units pel seu amor al bon futbol i la seva trajectòria arrasadora.

Els queda molt (avui mateix juguen a Albacete), però se senten amb forces. I, de la mateixa manera que Guardiola saluda la Moreneta cada vegada que baixa les escales camí de la gespa del Camp Nou, Boque no s'oblida mai d'acariciar la imatge de Nostra Senyora de la Mercè, també negra, que hi ha enganxadeta a la porta del seu vestidor a Chapín. Els uneixen, doncs, massa coses per no acabar triomfant el mateix any.

De renovar, ni parlar-ne

Barcelona i Xerez, Barça i Deportivo, Guardiola i Boquerón, ciutat i futbol, més calor al sud que al nord-est, més passió, idèntica necessitat i un únic secret: diàleg. "He tingut massa entrenadors altius, distants, muts per tenir la porta del meu vestidor tancada", explica Esteban Vigo, a qui l'amic invisible del vestidor li va regalar per Nadal una caixa de vuit quilos de seitons, que la plantilla va devorar aquella mateixa nit. "El respecte sempre hi és, però jo, si és necessari, em fico en la vida dels meus jugadors per a donar-los un cop de mà. Per construir bon futbol s'ha de ser feliç, estar alegre, tenir el cap net, i si jo hi puc fer alguna cosa, la faig".

El tècnic del Xerez, que acaba de fitxar Abel Gómez, procedent de l'Steaua de Bucarest, intenta viure al marge dels estira i arronsa que l'alcaldessa socialista, Pilar Sánchez, manté amb l'entitat i amb el seu propietari Joaquín Morales, un constructor establert al barri sevillà de Dos Hermanas, que va arribar, fins i tot, a tancar-se al vestíbul de l'ajuntament per poder cobrar la subvenció que li devien. Boquerón no vol parlar d'aquestes coses, ni tampoc de la seva renovació. "Ni és prioritari per a la bona marxa de l'equip, ni tinc necessitat de distreure'm amb aquestes coses", indica el de Vélez.

L'amic de Bernd Schuster ("i amb molta honra, he compartit habitació amb ell durant més de set anys i me l'estimo molt") se sent orgullós de com juga el seu equip i d'haver trencat amb la llegenda urbana que assegura que per aconseguir l'ascens s'ha de tenir veterania, experiència, ser rata i córrer més que tocar. "Només hi ha un equip a Espanya que jugui, o intenti jugar, com el Barça: el nostre Xerez. Hem mamat de la mateixa escola i interioritzat que, si jugues bé, acabes guanyant. Això explica que el Xerez prioritzi el control de la pilota i l'ordre abans que el desplegament físic i la lluita".

La trajectòria del Xerez, que compta amb un tècnic que està convençut que "aquest any el Barça pot aconseguir el triplet", ha sorprès la pròpia empresa. "En aquesta Segona hi ha equips de Primera, com la Reial, el Saragossa i el Salamanca; equips com el Castelló, que fa anys que lluita per l'ascens, i equips amb molt més pressupost que nosaltres, com l'Hèrcules i el Tenerife. I nosaltres estem aquí, traient el caparró i lluitant per complir el somni d'aquesta ciutat", comenta Esteban Vigo al vestíbul de l'hotel que hi ha en un córner de l'estadi.

Notícies relacionades

Alcaraz, amb el repte de la triple corona

Norris es treu l’espina i Alonso segueix en punts

Leo, el responsable de material, ha començat a treure el carro del súper ple d'estris per a l'entrenament, que es farà en un lloc anomenat la pradera, una espècie de parc enganxadet a l'estadi blanc-i- blau. Boque veu aparèixer a la llunyania el seu segon, Antonio Méndez, el seu preparador físic José Manuel Ortega i un home mític, l'exporter del València José Luis Gon- zález, sí, sí, aquell que va parar el penal a Djukic a Riazor i que li va regalar la Lliga 1993-94 al Barça, ara entrenador de porters del Xerez. Els veu, els saluda i els diu que tirin pallá, que ve volant. Després, així que arribi, el primer crit que els clavarà als seus, tot just al sentir les primeres queixes per com treballen, serà: "¡Tot és mental, no hi ha fatiga!"

I no li faltarà raó. Quan un és líder, les cames floten.