Marcelino Martínez Cao: "Aquests nois han de guanyar; el nostre títol ja és vell"

El seu telèfon no para de sonar i decideix deixar-lo a la seva dona i anar-se'n a la platja d'Ares, el poble corunyès on va néixer el 29 d'abril del 1940, a fer un cabussó. Del seu cap va sortir el gol que li va donar l'única Eurocopa a Espanya en la final del 1964 contra Rússia. Un títol que, segons Marcelino, pot reeditar la selecció 44 anys després.

--¿Veu a prop el segon títol europeu per a Espanya?

--El veig molt accessible. Espanya té més equip que Alemanya. Ells poden fer mal per dalt, però la seva defensa és molt lenta. Els seus centrals no són figures.

--¿Les finals s'han de jugar o s'han de guanyar?

--S'ha de sortir i guanyar. El 64 érem favorits, tot i que Rússia era la campiona d'Europa. D'un córner seu va néixer el nostre gol. Vam fer quatre passades sense que els russos toquessin la pilota i vam guanyar. Aquests nois poden fer el mateix, sense cap mena de dubte.

--Per cert, la passada l'hi va fer Pereda i no Amancio, tal com surt en els resums del No-Do i TV...

--La centrada me la va fer Pereda. Això d'Amancio va ser un embolic que es va inventar la televisió perquè van fer un muntatge mal fet. Es veu una centrada d'Amancio i, després d'un tall, se'm veu quan queia. Hi van gravar a sobre. Tinc el partit gravat per la televisió russa i hi surt la jugada tal com va ser.

--I des d'aleshores és un heroi a Espanya...

--Es parla del meu gol, però no de la selecció tan fabulosa que teníem. Això dels herois queda per als que en la seva professió aconsegueixen gestes. A mi m'hauria agradat que el meu gol hagués sigut en una altra època i amb una altra mena de Govern, no durant una dictadura. La gent el valora més ara perquè hi ha llibertat. No van tenir consideració amb nosaltres. Ens van donar 150.000 pessetes i un sopar a l'Hotel Palace. Hauria sigut normal tenir alguna ordre, però sorties a jugar per Espanya. Això de ser herois està a l'abast dels nois d'ara, que gairebé ho són. Són una gran generació.

--¿Com s'explica que hagin passat tants anys sense veure Espanya jugar per un títol?

--Jo crec que a la selecció la collaven i s'acovardia. No obstant, ara pressiona. És un equip molt semblant al nostre, amb homes de gran classe com Cesc, Xavi i bons rematadors com Villa o Torres. El títol que vam aconseguir nosaltres s'ha quedat molt solitari per la quantitat d'anys que han passat sense obtenir res. Això és una cosa que no m'agrada gens. Aquests nois han de guanyar perquè el nostre títol sona una mica vell i això només resulta bo per als vins.

--¿Què li va dir a Torres i a Villa en la visita dels campions del 64 a la concentració de la selecció a Madrid, a finals de maig?

--Els vaig dir que podien guanyar i que només deixarien de patir si jugaven bé. Només així patirien els altres equips, tal com ha succeït.

--També va parlar amb Luis Aragonés...

--Em deia que havia analitzat una llista de 26 jugadors fins a la definitiva de 23. Em va comentar que no va portar Raúl perquè no seria titular. Que no en tenia més perquè no era com en la nostra època en què hi havia set jugadors per posició. I era cert, perquè en la posició d'interior hi havia Adelardo, Del Sol, Guillot, Pereda, el mateix Luis, Peyró i Santos. Déu n'hi do. Com a seleccionador, Luis ha encertat en tot. Ell i Pepe Villalonga han sigut els millors seleccionadors de la història. Si Espanya guanya l'Eurocopa seria un suïcidi deixar que Luis se n'anés.

--¿Com recorda la final de 1984, la segona d'Espanya, amb aquell error d'Arconada en el primer gol fran- cès, obra de Platini?

--Arconada no hi va perdre res. Va ser un grandíssim porter. Un mite. Un dels grans de tota la història. No és just que se'l marqués per allò. En aquell partit, Espanya es va acovardir una mica, perquè era més bona que França. Crec que hi va haver por escènica perquè tècnicament eren superiors, però van sortir una mica arronsats. Es va perdre una gran ocasió.

Notícies relacionades

Lamine Yamal, el fenomen que desborda les precaucions: independitzat, xofer del club i una amistat amb Morad

Jordi Bargalló: "És un regal, una cosa màgica"

Digui'm un resultat per a la final davant Alemanya...

--Guanyarem 3-1, però patint.