Víctor Valdés, 'nippon ichi'

El dia que Andoni Zubizarreta va conèixer Víctor Valdés van parlar durant hores de les seves coses. Ja saben com són d'estranys els porters. Van comentar com és de difícil convertir-se en figura, en ídol, en un equip que només juga a l'atac. Van xerrar sobre la broma que solien fer-li al basc els nois deldream teamquan abans de saltar al camp vociferaven una cosa així com:"Guanyarem per 3-1".I Andoni cridava des del fons del vestidor:"Per què no guanyem 3-0 i deixeu tranquil.la la meva porteria".I van parlar, sobretot, dels seus dos moments de glòria, també gairebé ocults, silenciosos, els triomfs a Wembley i Saint-Denis.

Agraïment

Ni Andoni ni Víctor oblidaran mai aquell dia.Zubiva voler saber si algú li havia agraït a Valdés les seves magnífiques i decisives aturades a París."Doncs no, no recordo que ningú m'abracés especialment, ni em felicités, però no importa, vam guanyar i jo vaig ser molt feliç",va explicarVV, que sí que va reconèixer que s'havia sentit recompensant per tots quan Rijkaard li va fer aquella abraçada tan càlida, tan forta."¿I a tu?",li va preguntar Valdés a Zubizarreta."A mi se'm va acostar Ronald. ¡Imagina-t'ho, l'autor d'aquell golàs! I em va dir: 'Gràcies, amic, hem guanyat gràcies a tu'. I se'n va anar".

Valdés no és en cap llista de la UEFA ni de la Pilota d'Or ni a la selecció espanyola. Però ja comença a ser al cor dels culers que, malgrat que idolatren Ronaldinho, ahir a la nit es van adonar que, camí del Japó, Valdés ja és unnippon ichi, és a dir, unnúmero u. El que ahir va ser en només nou minuts, quan es va jugar la cara i més d'un lligament creuat davant Kovacevic, llançant-se als seus peus i evitant l'empat, i nou minuts després, quan va volar cap al seu escaire dret per refusar el cop de cap de Mikel González. I, a continuació, va rebre l'abraçada i la felicitació de tot l'estadi, representats per Belletti iRonnie, que el van abraçar amb passió.

"Aquests tres punts els devem a Víctor",va reconèixer Frank Rijkaard."Víctor ha demostrat que és un grandiós porter i ho ha fet just en el moment més perillós del partit, al final, més enllà del minut 90, demostrant que està ficat en el matx des del minut 1 fins al 94 o 95. Aquest detall és el que el fa gran",va afegir.

Una mica de sort

Notícies relacionades

Tsygankov ressuscita un Girona que aconsegueix sortir del descens

El Barça fregeix l’Olympiacos amb defensa i 13 triples

Valdés va abandonar ahir a la nit el Camp Nou content d'haver guanyat però, sobretot, d'haver mantingut la porteria a zero."Aquesta és, sempre, la missió d'un porter",va comentar després d'agrair els elogis i reconèixer que en el seu vol final va tenir"una miqueta de sort".La que es mereix, segur.

"Tots sabem com és de difícil ser porter del Barça",va dirVV."El rival no arriba gaire però, quan arriba, com que juguem tan a l'atac, et pot fer mal. S'ha d'estar concentrat al màxim".Al màxim, com unnippon ichi.