com a clau per a la pau

L’origen del "Dia Mundial de l’Aigua" es troba en la proposta realitzada en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament celebrada el 1992 a Rio de Janeiro. Tal proposta va ser aprovada per l’ONU, sent fixat el 22 de març de 1993 com el primer "Dia Mundial de l’Aigua". La data va quedar marcada com una cita ineludible per analitzar la importància fonamental que ostenta l’aigua al nostre món, tenint en compte la seva condició de recurs natural. El principal objectiu del "Dia Mundial de l’Aigua" és promoure la gestió sostenible de l’aigua dolça, sempre de cara a mantenir la bona administració d’un element capital en el correcte funcionament de la nostra societat. La celebració no reflexiona només sobre la bona gestió de l’aigua, ja que també té per objectiu visibilitzar la crisi mundial del recurs i d’aquesta manera, el tremend problema que pateixen milions de persones, que no poden tenir accés a subministrament d’aigua potable. Per tant, la celebració suposa un moment de reflexió per establir un full de ruta que permeti prendre totes les mesures necessàries relacionades amb la problemàtica.

L’escassetat d’aigua com a causant de conflictes

El lema del "Dia Mundial de l’Aigua", "Aigua per a la Pau", no podria ser més apropiat, ja que l’aigua és capaç de proporcionar pau o de desencadenar conflictes entre la població. Els esmentats enfrontaments tenen el seu origen en problemes relacionats amb l’aigua, com l’escassetat o el seu mal estat per contaminació. Altres problemàtiques relacionades amb el recurs natural, que poden patir les poblacions, són un accés desigual dels individus, o comunitats, a l’aigua o fins i tot la seva privació. Els esmentats factors poden provocar augments de conflictes i tensions entre diferents països i comunitats.

Actualment, més de 3000 milions de persones al món presenten una dependència de l’aigua que travessa les diferents fronteres nacionals. Del conjunt mundial, només existeixen 24 països que tinguin acords de cooperació per gestionar i regular els recursos hídrics compartits. És un camp en el qual queda molta feina per fer, per això propostes com el "Dia Mundial de l’Aigua" semblen fonamentals en el funcionament dels països i de les relacions entre ells.

La situació s’agreuja a causa de l’increment, molt preocupant, dels diferents impactes que el canvi climàtic provoca al nostre planeta. Els esmentats impactes s’uneixen al creixement de la població. Sengles problemàtiques han convertit en fonamental l’adopció d’una consciència i una actitud de cooperació entre els diferents països, amb l’objecte de conservar, cuidar i protegir el recurs més preuat de la humanitat. El correcte funcionament, la sàvia administració i la gestió equitativa del cicle de l’aigua, suposen pilars bàsics a l’hora d’aconseguir l’òptim funcionament de la salut pública, els sistemes energètics i alimentaris i, per descomptat, la productivitat econòmica i la integritat ambiental.

Avui dia és més necessari que mai un compromís ferm i seriós amb la gestió de l’aigua al món. Mitjançant la cooperació és possible estabilitzar el món i la col·laboració en matèria d’aigua ha d’establir-se com un principi fonamental a l’agenda dels governs, ja que la prosperitat i la pau depenen de l’esmentat recurs natural. La gestió de l’aigua ha d’exercir un paper clau junt amb el canvi climàtic, les migracions massives i la inestabilitat política. I és que actualment, 2200 milions de persones no tenen subministrament d’aigua potable gestionada d’una forma segura, inclosos 115 milions de persones que directament beuen aigua superficial. De nou, queda feina per fer.

Els ciutadans d’un país ric donen per descomptat l’accés a l’aigua. No és considerat un privilegi, sinó un recurs bàsic, d’accés senzill i preu assequible. No obstant, en altres països no es poden donar per assegudes aquestes idees i disposar d’aigua significa, en les seves últimes conseqüències, la diferència entre la vida i la mort.

L’accés de cada individu a aigua potable està considerat com un dret humà, però les circumstàncies del nostre present estan provocant que l’esmentada afirmació quedi en entredit. Vivim en un context en el qual la població mundial no para de créixer. El nostre planeta arriba a temperatures inimaginables, a causa de l’escalfament global, conseqüència del canvi climàtic. En l’esmentada tessitura, és inevitable plantejar-se preguntes tals com si hi haurà prou aigua per a tota la població i sobre com es gestionarà un recurs que cada vegada sembla més preuat i escàs.

No és un problema de futur, està passant en els nostres dies. Per això resulta fonamental adoptar estratègies i compromisos, per tallar, comprendre i gestionar el problema amb la màxima antelació possible. No és fútil i cada vegada resulta més complicat accedir a aigua en determinades parts del món, ja que segons dades de l’ONU, entre el 60% i el 90% de la població mundial es troba en regions on prioritza una escassetat d’aigua dolça. A més més, 3 de cada 10 persones no tenen accés a aigua potable. L’escassetat d’un element tan fonamental i bàsic en el funcionament del món, ha provocat que ja existeixin conflictes bèl·lics en relació amb la comentada crisi de l’aigua. Segons dades del World Resources Institute (WRI), els principals focus de conflictes relacionats amb l’escassetat aigua es troben a l’Orient Mitjà i al Nord de l’Àfrica. L’aigua ha passat a ocupar un lloc similar al que ostentava el petroli a l’hora de valorar possibles conflictes bèl·lics. En el dia d’avui, i en lloc d’un element bàsic per a la humanitat, s’està convertint en un recurs estratègic clau en el segle XXI. Un element que moltes vegades es dona per descomptat, resulta cada vegada més difícil d’obtenir; i la seva escassetat ja és una realitat en determinades, i nombroses, zones del planeta.

L’aigua és considerada com un recurs bàsic i fonamental per a la supervivència de la humanitat. A causa d’aquesta importància capital, el dret internacional humanitari atorga al recurs natural una protecció específica establerta en ell (ARTICLE 52 (2) del Protocol addicional I als Convenis de Ginebra de 1949, sobre la Protecció general dels béns de caràcter civil): "Es prohibeix atacar, destruir, sostreure o inutilitzar els béns indispensables per a la supervivència de la població civil, tals com els articles alimentaris i les zones agrícoles que els produeixen, les collites, el bestiar, les instal·lacions i reserves d’aigua potable i les obres de reg, amb la intenció deliberada de privar d’aquests béns, pel seu valor com a mitjans per assegurar la subsistència, a la població civil o a la Part adversa, sigui quin fos el motiu, ja sigui per fer patir gana a les persones civils, per provocar el seu desplaçament, o amb qualsevol altre propòsit".

Malgrat l’esmentada protecció, la realitat és una altra de diferent. Igual com amb altres drets humans, existeix una vulneració i l’aigua s’ha establert com a objecte d’atacs. D’aquesta manera, l’aigua es transforma en una arma de xantatge i pressió, exercint un paper clau en diferents conflictes polítics i territorials. Alguns dels exemples més coneguts són:

--

Turquia controla les principals fonts dels rius Tigris i Eufrates, que són font d’aprovisionament dels altres dos països. Turquia va anunciar la intenció de construir un sistema d’embassaments a Anatòlia, cosa que ha provocat tensions a tota la regió.

--

La dependència del país respecte a l’aigua del riu Nil ha provocat conflictes bèl·lics a Etiòpia, on es troba localitzat el naixement del riu, i el Sudan, territori per on transcorren les aigües del Nil abans d’entrar en terreny egipci.

--

La conca del riu Jordà suposa l’única font d’aigua per a un nombrós compendi de territoris, com Israel, Síria, Jordània, el Líban i els territoris palestins. El fet d’existir una única font s’uneix a altres problemes com el clima àrid de la regió i les escasses precipitacions. Aquesta suma d’elements ha provocat que la gestió de l’aigua resulti clau en un territori ple de conflictes.

Hem triat tres exemples, però n’existeixen molts més i cadascun amb la seva particular problemàtica: la Xina i l’Índia amb problemes relacionats amb la superpoblació; els Estats Units i Mèxic i el seu problema amb el riu Colorado, etc. Existeixen problemes relacionats amb la gestió de l’aigua repartits per tot el món i amb diferents escales de conflicte.

Conflicte a Turquia, Síria i l’Iraq.

Notícies relacionades

Luxe relaxat en una casa senyorial menorquina

Un arxipèlag que floreix

Egipte.

Orient Mitjà.