«No serà un camí fàcil, però necessitem científiques brillants»

Graduada en Infermeria per la Universitat de Girona, forma part de la Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). Ha destacat pel seu treball al terreny de la recerca, una cosa que li ha valgut el Premi Internacional Nightingale pels seus avenços en l’àmbit de l’esclerosi múltiple.

¿En què consisteix la seva recerca?

Per a les persones amb esclerosi múltiple, una condició que els acompanyarà al llarg de la vida, és essencial mantenir el millor estat de salut possible. Per arribar a aquest objectiu és imprescindible que tinguin prou coneixement sobre la seva malaltia. En aquest sentit, els professionals sanitaris realitzem intervencions per proporcionar i millorar la informació que reben. Tot i així, no sempre és suficient ni adequada, i com a professionals no solem utilitzar eines per mesurar el seu impacte. Per això, l’equip investigador es va proposar identificar un instrument que mesurés el coneixement que tenen les persones amb esclerosi múltiple sobre la malaltia; en cas d’existir, adaptar-lo al nostre context i en cas de no identificar-lo, dissenyar-ne un des de zero.

¿Es poden aplicar ja els resultats del seu treball?

Disposem de resultats preliminars, una bona base per aspirar a una implementació ‘in vivo’, però prematura per a la seva aplicació immediata. Continuem convençuts de l’impacte positiu que suposarà el resultat final. D’una banda, disposar d’aquest tipus d’instrument, permetria a les persones amb esclerosi múltiple identificar el coneixement essencial que necessiten per empoderar-se i autogestionar millor la malaltia. I això es tradueix en més autonomia; més qualitat de vida. D’altra banda, per a les infermeres significa disposar d’eines vàlides i eficaces per avaluar l’educació sobre la salut, que els facilitaria adequar les seves intervencions a les necessitats reals i canviants.

¿Ha notat alguna vegada una mirada o un comentari de desaprovació pel fet de ser dona exercint la seva feina?

La imatge estereotipada i sexualitzada de les infermeres encara està present en l’imaginari col·lectiu i en patim, tard o d’hora, les conseqüències. Afortunadament, els moviments a les xarxes socials com el de #RealNurse, la implementació de protocols d’actuació i prevenció i l’aplicació de la perspectiva de gènere en salut ajuden a visibilitzar-nos com el que som: professionals formades i capacitades independentment del nostre gènere, sexe o condició sexual.

¿Què diria a una noia que està a punt de fer el pas a la universitat i vol escollir una carrera científica? ¿Com l’animaria?

Tira-t’hi de cap. Descobreix el teu talent, explora’l, cultiva’l. Fes-te preguntes i no paris fins a obtenir respostes. Sigues perseverant, lluita pels teus somnis. Reflecteix-te en aquelles persones que admires; no aspiris a menys. No serà un camí fàcil, però necessitem científiques brillants: brilla amb el que t’apassiona. 

Notícies relacionades

Sonia Luna, directora i CEO de Formación Carpe Diem: "No et donem només accés a uns continguts: t'acompanyem durant la teva experiència formativa"

Doctora Iris Rodríguez Costoya, coordinadora de Cardiologia de la Clínica del Remei: "Més del 80% dels esdeveniments cardiovasculars es poden prevenir”

¿Com està vivint la pandèmia des del seu lloc de treball?

La meva vivència, com la de moltes altres companyes, està plena de llums i ombres: la fatiga dels equips és cada vegada més visible però és innegable que hem arribat lluny i ho hem fet juntes. Fins avui, la infermeria ha tingut un paper vertebrador en la gestió de la pandèmia. Som la primera línia d’atenció a la població. Malgrat la manca de recursos materials i humans, treballem incansablement i amb valor contra la Covid-19, un front comú que ens uneix. Les infermeres continuem fent història.