Enrique Dans: "Ens sentim activistes fent un clic o un retuit"

El seu blog, amb 10 anys d'història i multipremiat, és un dels més populars del món en llengua espanyola. Dans porta el vestit de professor investigador, divulgador, assessor i estudia els efectes de la tecnologia sobre les persones, les empreses i la societat. Va ser pioner en el món de les xarxes socials i és normal preguntar-se ¿com es pot arribar a tenir un nivell tan alt de notorietat 2.0? Per ell la marca personal és sinònim de treball, treball, treball.

En aquest vídeo a Youtube, de Madrid Excelente, cuenta la seva història professional i la seva obsessió a treballar amb el Google Reader.

“EL CLICTIVISME ÉS DIFERENT DE L'ACTIVISME PERÒ NECESSARI”

Enrique, el 'clictivisme' va néixer  el 1997 amb la creació als Estats Units de la web MoveOn.org, dirigida als ciutadans nord-americans per recolzar i participar en campanyes progressistes al país. ¿Ara aquí la rebel·lió social també s'ha traslladat a la xarxa i ha abandonat el carrer?

Sens dubte, avui dia les eines que tenim a l'abast per mobilitzar el ciutadà són més efectives que mai, i les marques i empreses ho han de saber. La xarxa ha abaixat les barreres d'entrada a l'activisme. Abans havíem de sortir al carrer per protestar, ara ens sentim activistes fent un clic o un retuit. Precisament per aquesta facilitat, sembla que el teixit social de l'activisme té més suport que mai però també es banalitza, ja que el cost és baix i et mobilitzes per campanyes que abans no t'haurien mobilitzat mai. El 'clictivisme' és diferent de l'activisme del carrer, amb les seves coses bones i també perilloses. 

Tu has escrit l'epíleg del llibre de Pablo Herreros , amb el títol 'El poder es de las personas'. ¿Per què dius que el 'clictivisme' és perillós?

Cal tenir en compte que la implicació és molt menor que amb l'activisme tradicional "de carrer", i que pot ser en moltes ocasions necessari perquè determinades accions i projectes arribin a materialitzar-se. També s'ha d'entendre que la facilitat de recolzar projectes amb un simple clic ens pot portar a una trivialització del suport, que pot acabar per desvirtuar-ne la naturalesa.

¿I s'aconseguirà fer canvis importants amb aquest activisme?

Crec que l'activisme, tant de clic com de carrer, ens portarà a forçar unes regles del joc democràtic que l'adaptin a la bidireccionalitat. La crisi de la democràcia no és, en aquest sentit, gaire diferent de la que han viscut indústries com la música o la premsa: en una societat hiperconnectada, ja no podem concebre que un govern ens demani el vot només cada quatre anys i després es desentengui completament de les nostres opinions fins que toqui tornar a votar.

“NEGAR LA IMPORTÀNCIA DE LA XARXA ÉS PERDRE”

¿ I què els diries a les veus encara incrèdules amb el món 2.0?

Internet ja forma part del context actual i no te'n pots substreure. Si ho fas, perds. Negar la importància de la xarxa és perdre. 

“TWITTER TÉ UN GRAN POTENCIAL DE FUTUR”

Ara, Twitter és l'última xarxa social que ha fet el salt a la borsa. ¿Creus en el seu potencial?

Sí, crec que ha sortit en un moment molt interessant. Twitter està en una fase molt inicial de maduresa, és molt jove i amb molt de recorregut. No ha tingut mai problemes per aixecar capital i per ser rendible.

Debutava a la borsa amb una pujada del 73%. ¿Li pronostiques un bon futur?

El que ara veiem de Twitter no té res a veure amb el Twitter que veurem a curt termini, on la publicitat tindrà un paper molt més important. És una xarxa social que el plantejament d'ingressos que ha fet ha estat molt adequat i l'espera un gran potencial de futur.

I la publicitat a Twitter s'ha disparat. Un tuit per 20.000 euros, per exemple, ¿què et sembla?

Sí, és un procés lògic. Ara mateix Twitter s'està normalitzant. Mira, fa uns anys era jo qui tenia més seguidors en aquesta xarxa ¡I jo no sóc conegut al carrer! Ara ja existeixen personatges famosos que canten o juguen a futbol que també tenen una notorietat en el perfil de Twitter i que, per tant, interessen a les marques. És una publicitat molt directa i que funciona molt bé.

Però el primer director i empleat de Twitter assegura que ni “Twitter ni Facebook viuran per sempre”. ¿Hi estàs d'acord?

Segur, però mai més renunciarem a la funció que fan les xarxes socials. Les eines aniran evolucionant i s'aniran replantejant, però ja no desapareixeran de les nostres vides.  

Tu de moment ets a Twitter, Facebook , Linkedin, Google+, Pinterest i Flickr. Des del 2003 mantens obert el teu blog de consulta gratuïta però amb patrocinadors. ¿Els continguts an la xarxa han de ser de pagament?

Notícies relacionades

Marius Robles: "Imprimirem les nostres pizzes"

Jaume Betrian: "Totes les ofertes en una 'app'"

Depèn. Has de tenir en compte què dónes a canvi, què vols oferir a un determinat preu i si el que realment estàs venent és interessant perquè la gent el compri. Els meus lectors, per exemple, prefereixo que no hagin de pagar per accedir a la meva informació del blog. No vull el 'tot gratis', però no hem regulat bé la proposta de valor que volem donar a la nostra xarxa. 

TalentDigit@l, en col·laboració amb DALE CARNEGIE