"Donar una única versió d'un fet és censurar la veritat"

Quan un mitjà de comunicació solament exposa una de les versions dels fets i evita exposar la versió de la contrapart, aquest mitjà s’ allunya perillosament de la veritat. Per la meva condició d’ advocat, estic acostumat a que, abans de dictar el seu veredicte, un jutge tingui l' oportunitat d’ escoltar versions contraposades d’ un mateix fet per tal de poder treure’n una conclusió que li permeti acostar-se al màxim a aquest concepte ideal conegut com a veritat.

El receptor d’ una informació periodística no pot quedar-se únicament amb una de les versions i no tenir l' oportunitat de contrastar-la amb altres dades objectives i contradictòries sobre un mateix fet , sobretot quan la contrapart ho ha demanat de forma expressa.

Malauradament, a mi m’ ha passat amb un programa televisiu, el principal mitjà de comunicació públic: una persona a qui no se li renovava un contracte de lloguer exposava que el fet era per motius especulatius i que se la deixava sota un pont amb la seva família, quan la realitat era que aquesta mateixa persona disposava d’ un pis lliure del qual n’ era propietària.

Si no ens adonem que això és censura i atempta contra els més elementals principis deontològics de la professió periodística , francament, tenim un greu problema. Deslligar completament la llibertat periodística de l’ interès polític és una necessitat si no volem acostar-nos perillosament als models polítics fonamentats en la desinformació i el dictat partidista.