"Treballar ja no garanteix viure dignament"

Cada cop és més evident una contradicció que afecta milers de famílies: treballem, però no arribem. Els sous actuals no donen per pagar uns preus que no paren de créixer, especialment en l’habitatge, l’energia, els aliments i el transport. L’esforç de molts ja no es correspon amb la capacitat real de viure amb tranquil·litat. L'augment constant del cost de la vida, combinat amb salaris estancats, està cronificant una situació injusta.

No parlo només de col·lectius vulnerables: afecta joves, famílies i persones amb feines estables que, tot i això, viuen amb l’aigua al coll. Projectes vitals com emancipar-se o tenir fills s’ajornen indefinidament perquè el sistema no facilita allò més bàsic. Mentrestant, alguns sectors continuen generant beneficis rècord. La desigualtat creix i el malestar social també. És imprescindible que les institucions afrontin el problema amb mesures valentes: limitar l’especulació, ajustar preus essencials i garantir que els salaris puguin seguir el ritme del cost real de la vida.

Viure no pot ser un luxe. I si treballar ja no és garantia de dignitat, vol dir que el model econòmic necessita una revisió urgent.