"Aquest Sant Jordi vull retre-li un homenatge a la 'poeta' Joana Raspall"

Aquest any per Sant Jordi, vull recordar una escriptora que em va acompanyar moltes vegades en la meva vida laboral com a mestra. Es tracta de Joana Raspall, de qui tant m’agradaven els seus poemes per a nois i noies. Aquesta gran 'poeta', com a ella li agradava ser anomenada en lloc de poetessa, sentia passió per les paraules. Recordo que la seva obra poètica tenia un regust de cançó tradicional i destil·lava alegria i bon humor.

Els temes que tractava estaven tan ben païts i mesurats i, com a conseqüència, escrits amb delicadesa i amb un vocabulari cuidat i precís. Em cridava molt l’atenció la seva facilitat per compondre poemes amb qualsevol element, objecte, impressió o sentiment i la seva brevetat i senzillesa que els feia molt atractius.

També la musicalitat i les imatges descriptives conformaven la seva poesia. Una vegada, fullejant llibres d’aquesta autora, en un d’ells titulat 'Degotall de poemes', vaig veure aquesta bonica introducció: "Estimo les lletres que formen els mots, els llavis que els diuen i el cor que els entén, perquè als mots hi ha l’ànima de tota la gent!"

Aprofitant la festa de Sant Jordi, i com homenatge a la gran Joana Raspall, afegeixo aquest poema seu: "Pel caminet de vora el riu, tresca que tresca, va galopant un cavaller. Sant Jordi va, Sant Jordi ve! Ha sentit dir que hi ha un país, plora que plora, perquè d’un drac és presoner. Sant Jordi va, Sant Jordi ve! La seva espasa al raig del sol, brilla que brilla. Cercaré el drac i el venceré! Sant Jordi va, Sant Jordi ve! I tot tornant, quan l’ha vençut, dubta que dubta. Potser aquest drac no és el darrer… Sant Jordi va, Sant Jordi ve!"