Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.

"Cal una regulació més estricta de les pràctiques que es venen com a curatives sense ser-ho"

"Cal una regulació més estricta de les pràctiques que es venen com a curatives sense ser-ho"

En els darrers anys, la teràpia Gestalt ha guanyat popularitat com si es tractés d’una alternativa terapèutica legítima. Tanmateix, darrere la seva aparença de sanació emocional s’hi amaga, en molts casos, un enfocament pseudocientífic, mancat de base empírica, que pot resultar no només ineficaç, sinó fins i tot perjudicial. La Gestalt promet “viure l’aquí i l’ara”, “prendre consciència” i “tancar cicles”, tot embolcallat en un llenguatge ambigu que sona profund, però que rarament ofereix solucions reals a problemes psicològics complexos.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Sovint, qui imparteix aquesta “teràpia” no té formació clínica reglada, i molts centres actuen sense cap tipus de supervisió sanitària. En aquest context, els pacients esdevenen clients, i el patiment humà, un negoci. El més greu és que algunes persones en situacions de vulnerabilitat abandonen tractaments mèdics o psicològics basats en l’evidència per lliurar-se a dinàmiques grupals de catarsi emocional sense cap control ètic.

Quines conseqüències té això? Dependència, manipulació i, en alguns casos, retraumatització. La salut mental no pot quedar en mans de modes ni de gurús disfressats i disfressades de terapeutes. Cal una regulació més estricta i un debat crític sobre aquestes pràctiques que es venen com a curatives sense ser-ho. No tot el que alleuja momentàniament cura. I no tot el que es diu “teràpia” mereix aquest nom.

Participacions delslectors

Mésdebats