"Tant hi fa que es tracti d'una persona gran, el negoci és el negoci"

La meva mare, una dona de 88 anys i amb un grau de dependència de gairebé un 90%, ha estat sempre una persona lluitadora, alegre i, sobretot, amb una gran capacitat de resiliència. Va néixer a prop de la Boqueria, al carrer del Carme. Com ha canviat tot, oi barcelonins?  Fa uns dies, vam anar tots dos al mercat de tota la seva vida de casada, de mare, àvia i farà dos anys besàvia: el Mercat de Santa Caterina. 

Acabades les compres, cap a les dotze del migdia, més o menys, estava ja molt cansada, esbufegava i suava i, alhora, tenia les mans molt fredes. Vaig pensar que no fos una baixada de tensió. Vaig buscar un lloc per seure-la, un bar, per tal de què es prengués un refresc amb sucre i mengés alguna cosa. La nostra sorpresa va ser que no ens van voler atendre tot i que a la seva publicitat penjada tenien entrepans. Em van dir que a partir de les dotze només feien menjars i tapes, pels turistes és clar. 

Vam provar en un altre bar, a pocs metres però amb terrassa, i situat també al mercat. Tres quarts del mateix: no ens van voler fer un entrepà més beguda, ja que a partir de les dotze també només feien menjars de plat o tapes. És igual si una persona gran com ella té una urgència, el negoci és el negoci. Sort vam tenir d'una botiga del barri de tota la vida, aguantant com pot, com la meva mare. Només veure-la, li van oferir seure i estar fins que es va recuperar. Gràcies, de tot cor.