"El capitalisme avançat no resol problemes socials, els converteix en fonts de benefici"

El capitalisme contemporani es basa en una idea central: maximitzar el benefici com a motor de tota activitat econòmica. Aquesta lògica, aparentment neutra, esdevé nociva quan s’aplica en àmbits com la salut, la seguretat o la pau. Enlloc de satisfer necessitats reals, el sistema tendeix a perpetuar problemes perquè la seva existència genera negoci.

En salut, no es busca erradicar malalties sinó cronificar-les. Una cura definitiva elimina el client. Les farmacèutiques, guiades pel mercat i no per l’ètica, prioritzen tractaments rendibles. Així, la salut esdevé una mercaderia, no un dret. En seguretat, es fomenta la por per mantenir la demanda de vigilants, alarmes i sistemes de control. La confiança col·lectiva, en aquest context, és contraproduent: no genera beneficis.

La indústria armamentística exemplifica aquesta lògica extrema: sense conflictes, no hi ha mercat. La guerra no és un error del sistema, sinó una oportunitat econòmica. Per això, es mantenen actives zones de tensió arreu del món. Fins i tot en àmbits com la cosmètica trobem la mateixa dinàmica. Un producte que resolgui el problema de manera definitiva és antieconòmic. Es prefereixen solucions recurrents per garantir el consum continu.

El màrqueting és l’engranatge clau: no només ven sinó que crea i amplifica desitjos innecessaris. Alimenta una societat hiperconsumista i insatisfeta, estimulada per urgències artificials. Tot plegat no és una desviació puntual, sinó una característica estructural del capitalisme avançat: no resol problemes socials, sinó que els converteix en fonts de benefici.