La rosa de Venus, la planta que regna en estanys, llacs i jardins aquàtics

La rosa de Venus, també coneguda com a ‘Nymphaea alba’, nenúfar blanc o lliri d’aigua blanc, és una planta aquàtica de la família ‘Nymphaeaceae’ que es troba a diverses regions del món, incloent-hi Europa, Àsia i l’Àfrica. És coneguda per les seves boniques flors blanques, grosses i fragants, que floten a la superfície de l’aigua i són les reines d’estanys, llacs i jardins aquàtics.

Les seves fulles, de color verd fosc i amb la vora lleugerament ondulada, són grosses, arrodonides i floten a la superfície de l’aigua, cosa que els dona un aspecte únic i distintiu.

Les seves flors poden arribar a mesurar fins a 20 centímetres de diàmetre i són de color blanc pur. Tenen nombrosos pètals i un centre groc brillant, i la seva aroma és dolça i fragant, cosa que les fa molt atractives per als pol·linitzadors, especialment abelles i escarabats aquàtics, que són atrets per la seva dolça aroma i nèctar. Les flors s’obren durant el dia i es tanquen a la nit.

Cures

El nenúfar blanc requereix cures especials per créixer i florir de manera adequada. Com (gairebé) totes les flors i plantes, necessita llum i, concretament, ha de rebre almenys sis hores de llum solar directa al dia per créixer i florir adequadament.

L’ambient en el qual creix i es desenvolupa ha de ser de temperatures suaus i càlides, tot i que la temperatura de l’aigua en la qual es troba s’ha de mantenir entre els 20 i els 28 graus.

Com a planta aquàtica que és, necessita aigua neta i clara per desenvolupar-se. Per tant, ha d’estar lliure de contaminants i ser rica en nutrients. És important mantenir un nivell constant d’aigua a l’estany o recipient on es troba la planta, i evitar que el líquid s’evapori per complet.

Creixement a la primavera i l’estiu

Les seves arrels són tuberoses i s’estenen al fons de l’estany o llac. Són de color marró clar i s’utilitzen per ancorar la planta al substrat i absorbir nutrients de l’aigua.

És una planta perenne que creix vigorosament durant la primavera i l’estiu, però s’alenteix o es torna inactiva durant la tardor i l’hivern. Pot arribar a mesurar fins a un metre, però el normal és que ni superi els 60 centímetres.

Si desitges tenir ‘Nymphaea alba’ al teu estany o jardí aquàtic, t’has d’assegurar que l’aigua estigui neta i que el llac rebi les sis hores de sol directe que necessita la planta per al seu correcte desenvolupament. A més, el substrat de l’estany o llac ha d’estar compost d’una barreja d’argila i sorra, amb un pH pròxim a neutre (entre 6,5 i 7,5). Pots preparar el substrat barrejant argila i sorra en parts iguals i col·locant-lo al fons de l’estany a la zona on desitges plantar la ‘Nymphaea alba’.

Plantació

Per plantar la rosa de Venus, primer col·loca la planta en una cistella per a aquàtiques o en un test especial per a plantes aquàtiques amb forats al fons per permetre-hi el pas de l’aigua. Després, omple la cistella o test amb el substrat preparat i col·loca la planta al centre, assegurant-te que les arrels estiguin completament cobertes amb el substrat.

Col·loca la cistella o test amb la planta a l’aigua del teu estany o bassa, enterrant-la parcialment al substrat, deixant que els brots i les fulles flotin lliurement a la superfície de l’aigua. És important no enterrar massa el rizoma, ja que això en pot dificultar el creixement.

Cures posteriors

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Mantén el nivell de l’aigua constant perquè la planta no s’assequi ni quedi submergida en excés. Assegura’t que rebi prou llum solar directa durant el dia. A més, pots fertilitzar la planta amb abonament per a plantes aquàtiques en tauletes o grànuls per promoure’n el creixement i floració.

Tot i que la ‘Nymphaea alba’ és generalment resistent a plagues i malalties, et pots trobar problemes com pugons, cargols o malalties fúngiques. Si observes senyals de plagues o malalties, els pots tractar amb mètodes específics per a plantes aquàtiques.