Les infermeres responen a la queixa d’un lector: «Estem totalment capacitades i podem valorar de forma autònoma»

El 20 de gener vam recollir el testimoni d’un lector veí de Móra d’Ebre, Javier Ramón Tomás Olivares. A la carta relatava la seva experiència en un ambulatori després de tenir un episodi de malaltia pulmonar, que va acabar amb la sol·licitud en recepció del llibre de reclamacions pel que va entendre que va ser una «insuficient exploració mèdica». En aquell moment, el reclamant es va sorprendre al descobrir que la persona que el va atendre, va diagnosticar i va receptar «paracetamol i un mucolític» no era metge, sinó infermera. La seva queixa, que acumula en la versió web més de 200 comentaris, va rebre la rèplica de dues infermeres també membres de la comunitat de lectors d’EL PERIÓDICO.

«La meva denúncia és, en primer lloc, perquè la persona que m’atén i que em diagnostica no és metge i no se m’informa en cap moment», sosté en la seva missiva el reclamant, que l’endemà va acudir al servei d’urgències de l’Hospital de Móra d’Ebre i li van detectar una bronquitis aguda.

«Bons professionals i no tan bons n’hi ha en tots llocs i em sap molt greu que vostè s’hagi sentit mal atès», escriu Núria Guirado, de Piera, que es presenta com «una infermera esgotada pel desprestigi constant de la professió a nivell laboral, mediàtic i social». «Ser atès per un metge no és garantia d’una assistència de qualitat, com és el seu cas, en què li prescriuen un tractament inadequat per una bronquitis realitzant proves que possiblement ni necessiti i receptant-li antibiòtic, que tampoc necessita», remarca aquesta infermera, per després puntualitzar que «les infermeres tenen competències per valorar de forma autònoma, decidir, prescriure medicaments i altres recomanacions i cures».

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

En la mateixa línia, una altra lectora, Marisol Mayorga, defensa a la seva carta la preparació i professionalitat del personal d’infermeria: «Rebem una formació de grau de quatre anys més l’especialitat, dos anys més. Estem totalment capacitades per saber si el pacient té una anomalia banal o necessita un altre professional sanitari per ser resolta, això sí, amb un exploració del pacient ben feta i seguint els protocols que avalen les nostres actuacions», escriu aquesta infermera veïna de Mollet del Vallès, en resposta a la queixa del lector de Móra d’Ebre. «Qualsevol professional, molt a desgrat nostre, pot cometre algun error en l’atenció a la persona, però menysprear un col·lectiu per una sola actuació em sembla que diu molt de vostè», postil·la amb duresa.

Uns i d’altres coincideixen en la necessitat de reforçar la sanitat pública, tot i que amb enfocaments i prioritats diferents. «Senyor Aragonès, ¿de veritat tenim diners per a la NASA catalana i per a ambaixades, i no podem contractar més metges», protesta el lector. La infermera de Piera, en canvi, posa el focus en les contractacions (la ràtio d’infermeria espanyola, amb 5,3 infermeres per cada 10.000 habitants, és molt per sota de l’europea, 8,4) i sobretot les condicions del personal sanitari. «Jo al seu lloc em preocuparia més de defensar la sanitat pública perquè els professionals sanitaris formats aquí no s’escapin a altres països on els reconeixen la seva vàlua i perquè no desmantellin la nostra cartera de serveis».