Sarna en gossos: ¿què és i quin és el seu tractament?

Hi ha dos tipus de sarna que poden atacar els gossos: la sarna sarcòptica (o escabiosi) –que és la més comuna i està causada per l’àcar ‘Sarcoptes scabiei’– i la sarna demodècica –causada per la proliferació excessiva de l’àcar ‘Demodex canis’–.

La sarcòptica és la més perillosa, perquè és altament contagiosa tant per a animals com per a persones i es contagia «per contacte directe», explica Ana Ríos, responsable del servei de dermatologia de l’Hospital Veterinari Puchol.

La demodècica, per contra, no es contagia i es produeix per la combinació de factors genètics i immunològics de l’animal. És a dir, la causa «un àcar que forma part de la pell de l’individu, en aquest cas, un gos; per causes genètiques i immunològiques no mantenen a ratlla el nombre d’àcars i desenvolupen la malaltia», assegura Ríos.

La doctora en veterinària explica que, igual que succeeix amb altres malalties dèrmiques als gossos, la sarna és «molt difícil de diagnosticar tret que vagi acompanyada de processos al·lèrgics molt severs».

Rascada freqüent

El fet que el gos es rasqui amb freqüència darrere de les orelles o a la zona dels colzes pot ser un símptoma, però hi ha moltes malalties cutànies que generen aquest comportament en un gos i, fins i tot, no és necessari que pateixin cap patologia: hi ha vegades en què els gossos es rasquen o llepen per plaer, no perquè pateixin lesions dermatològiques.

Tanmateix, si es rasca de manera contínua i rabiosa –ho fa amb excessiva freqüència i de manera compulsiva–, convé observar la zona amb atenció i mirar de determinar si té una puça o una paparra.

En cas que sigui sarna, podria tenir «lesions papulars [petites erupcions molt petites, però palpables], petits granets als colzes i a les vores de les orelles i l’abdomen», que són les zones on es pot desenvolupar la sarna, explica la doctora Ríos.

Raspat i prova salival

Per saber amb certesa si té sarna, convé acudir a un especialista perquè li faci un raspat a la zona afectada. Tanmateix, tot i així, serà difícil de detectar i el més fiable és fer-li un «test de saliva, una prova que determini si té anticossos davant l’antigen» de l’àcar de la sarna, matisa la doctora veterinària.

El resultat de la prova tarda prop d’una setmana, de manera que segurament el veterinari receptarà al gos «acaricida d’última generació» abans de saber si el gos té sarna o no, ja que es tracta d’una malaltia altament contagiosa per contacte.

Aquest tractament consta de «dues dosis o pastilles que s’administren separades per tres o quatre setmanes», afirma la doctora Ríos. La part bona d’aquests medicaments, és que, amb aquest tractament, l’animal queda lliure del paràsit, com si mai l’hagués tingut.

No hi ha tractaments preventius

La part dolenta és que no hi ha prevenció possible: no hi ha vacunes, immunitat ni collars que puguin prevenir la sarna, com passa amb altres paràsits, com ara les puces i paparres, per exemple, per als quals els collars antiparasitaris sí que són efectius.

Notícies relacionades

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

‘Batch dressing’: 6 trucs per organitzar el teu armari amb tots els ‘looks’ de la setmana

Tanmateix, el fet que l’àcar ‘Sarcoptes scabiei’, el que provoca la sarna sarcòptica, només sobrevisqui tres o quatre dies sense ser parasitat en un cos fa que sigui una malaltia relativament infreqüent, excepte «a gosseres o llocs on hi hagi molts gossos», explica la doctora Ríos.

Per tant, la manera de prevenir la sarna passa per mantenir una correcta neteja i higiene dels llocs on habiten els animals, evitar que estiguin aglomerats i acudir al veterinari quan hi hagi sospites que un gos ha contret sarna i sempre que presenti algun tipus de lesió cutània; si és el cas, cal aïllar-lo d’altres animals per evitar el contagi.