Dimarts 13, 2.000 anys de mala sort

Per entendre quina culpa tenen els dimarts 13 d’haver de suportar tan mala fama, el primer que cal saber és que els noms de la setmana estan dedicats a un element o una divinitat. Així, avui és el dia de Mart, que segons els romans era el déu de la guerra. La concepció que ara es té de la religió romana està condicionada pels dos mil·lennis de cristianisme, que ha explicat al món que les creences anteriors eren paganes i poc més que historietes mitològiques, quan en realitat el pes de la religió en aquells temps era importantíssim i influïa en tots els àmbits de la vida pública i privada. És a dir, que els romans no feien res susceptible d’enutjar les seves divinitats, no fos que després es tornessin en contra seu. Així doncs, des de la seva perspectiva, és del tot comprensible que desaconsellessin contraure matrimoni o iniciar qualsevol tipus d’empresa o negoci un dimarts, perquè si era el dia del déu de la guerra, qualsevol cosa que comencés aquella jornada estaria marcada per la discòrdia i el conflicte. Per això en castellà es diu la famosa frase «martes, ni te cases ni te embarques». Aquest embarcar-se podia ser literal, cal recordar que els negocis es feien sobretot per via marítima, o figurat, en el sentit d’iniciar algun nou projecte.

I si els dimarts portaven mala sort per als romans, els 13 tradicionalment ho han sigut per als cristians. Aquest era el nombre d’assistents que van participar al Sant Sopar, que va acabar amb la detenció de Jesús, traït per un dels seus apòstols, anomenat Judes. O sigui que en aquell últim àpat sobrava un comensal. A més es creu que la crucifixió es va produir un dia 13, i com que era divendres (l’actual Divendres Sant de la nostra Setmana Santa), a molts països en comptes de témer els dimarts, creuen que són els divendres 13 els que porten mala sort.

L’obsessió pel número 13 és també present en altres cultures i religions. En la càbala jueva és la xifra que representa els esperits malignes; en l’Apocalipsi, l’Anticrist apareix –¡per descomptat!– al capítol 13è, i per part dels vikings aquest número s’associa a Loki, déu del foc i de l’engany, en el qual van trobar inspiració els de Marvel per crear un antagonista a Thor, com sabran els aficionats al món del còmic i els superherois.

L’atzar d’alguns fets històrics ha permès reforçar aquesta idea de les dates maleïdes. Per exemple, la persecució contra els membres de l’Ordre del Temple per part del Vaticà va començar el divendres 13 d’octubre de 1307. En canvi, tot i que se sol dir que els otomans van conquerir Constantinoble un dimarts 13, en realitat va ser el 29 de maig de 1453.

Sigui com sigui, la barreja formada pel substrat cultural de la romanització, d’una banda, combinada amb l’omnipresència del cristianisme en tots els àmbits socials des de l’edat mitjana, d’una altra, ha donat origen al temut dimarts 13 als països de l’àrea hispana. En canvi, a les zones del centre i del nord d’Europa –i per extensió als Estats Units d’Amèrica– el dia malastruc és el divendres 13.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Tot i que la majoria de persones s’ho prenen bastant a la lleugera, hi ha qui es veu molt afectat per aquesta qüestió. De fet, s’ha encunyat el terme ‘triscaidecafòbia’ per definir la por irracional del nombre 13 que tenen alguns individus.

És una qüestió tan arrelada al nostre món que la xifra ha quedat exclosa de determinats àmbits públics, on hi ha qui no veuria amb bons ulls tenir relació amb el 13. Per exemple, als gratacels és habitual que a l’hora d’enumerar les plantes se’l saltin per passar del 12 al 14. Una cosa similar també es produeix a les files dels seients dels avions. No sigui que tota l’enginyeria aeronàutica fallés per culpa de posar un cartellet amb un 13 en unes quantes butaques.