Club d’Educació i Criança d’EL PERIÓDICO
Arriba el Nadal: fica’t al cine
‘Reyes contra Santa’ és un malbaratament d’imaginació, poder visual, humor gamberro i interpretacions formidables. Aquí no hi ha lloc per a l’apocament melindrós típic nadalenc.
Acabem de treure la decoració de Halloween i ja estem pensant en quin racó de la casa posem l’arbre de Nadal. A menys que jugueu la lliga del Grinch, obrim debat: ¿sou de Pare Noel o dels Reis d’Orient? David Verdaguer, l’actor català que ens va robar el cor a ‘10.000 kilómetros,’ és dels segons. Sens dubte. El seu preferit mai ha sigut Gaspar. Però precisament s’ha posat a la seva pell per protagonitzar ‘Reyes contra Santa’, una pel·lícula que s’estrena el divendres 18 de novembre amb totes les possibilitats de convertir-se en un superèxit.
Cine familiar és una etiqueta que de vegades ens suggereix una segona classe. «Com si fos menor, però no l’és», reivindica Verdaguer. I tant que no. Dirigida per Paco Caballero, ‘Reyes contra Santa’ és un malbaratament d’imaginació, poder visual, humor gamberro i interpretacions formidables. Aquí no hi ha lloc per a l’apocament melindrós típic nadalenc. Hi ha acció, aventures, fantasia, rialles, segones lectures (que només els adults entendran, no els nens) i un monstre que fa por.
Verdaguer dona vida a un dubitatiu Gaspar mentre que Karra Elejalde es posa a la pell del combatiu Melchor i Matías Janick en la del savi Baltasar. Els tres fan un equip fabulós. Estan farts de Santa, que en lloc d’un ésser màgic sembla una estrella de rock. Vol incloure tot el protagonisme del Nadal, així que els Reis d’Orient li declaren una guerra sense treva.
Rodada en preciosos escenaris de Toledo, Madrid, Segòvia i les Canàries, ‘Reyes contra Santa’ és una formidable pel·lícula i la millor excusa per sortir de casa i portar els nostres fills al cine. És important que els més petits flipin amb la pantalla gran. «Els nens són els espectadors del futur. Cal cuidar-los. És preciós que la cultura sigui vista com un ritual, igual que amb el teatre. Entrar en una sala, la foscor, els nervis, el silenci, les rialles compartides», comenta Verdaguer, pare d’una nena de 5 anys que ocupa el primer lloc de la seva vida i amb qui viu intensitament el Nadal (i totes les altres coses). «La cultura et fa més lliure. La millor herència que podem deixar als fills és la cultura i l’educació», insisteix.
Com tots els adults, Verdaguer recorda l’emoció infinita que li produïa quan era petit la nit del 5 de gener. «Un any vaig veure les siluetes dels Reis. Quin poder que té la ment», confessa.
Els Reis d’Orient són més importants del que ens pensem. Acudim, una vegada més, al blog de la neuropediatra María José Mas, ‘Neuronas en crecimiento’, per llegir que des dels 2 als 7 anys els nens i nenes viuen una etapa de neurodesenvolupament en què els seus processos mentals estan dominats pel que els adults anomenem fantasia. És l’etapa del pensament màgic. «És fàcil entendre que els Reis d’Orient funcionen bé perquè tenen tots els ingredients per encaixar en aquests mecanismes del pensament màgic: satisfan els desitjos expressats en una carta, en una nit poden recórrer el món i el valor dels regals és el que tenen els seus desitjos», escriu la metge.
Després del flagell de la pandèmia –el desembre de 2020 ni tan sols El Almendro va tornar a casa per Nadal– aquest any sembla que serà normal. Entenent per normal que ningú ens salvarà de menjar torró amb la sogra. Mengem ràpid i marxem al cine. Llarga vida a la fantasia.
¿Teniu ja al cap les vostres cartes a ses majestats? Verdaguer sí. Els demanarà que el perdonin si ha comès algun error en la interpretació de Gaspar. A Santa Claus no li escriurà cap carta. «Aquest home no entra a casa meva», assegura entre rialles.
Amb ‘Reyes contra Santa’ obrim, doncs, el teló cinèfil del Nadal. Un altre imprescindible –aquesta vegada, sense els nostres fills– serà revisar ‘Love Actually’. És igual les vegades que la vegem. Sempre riurem amb aquest Bill Nighy a la pell d’un vell rocker: «Xavals, no compreu drogues. Feu-vos estrelles del pop i us les donaran gratis». En la vida real, per cert, l’actor anglès considera que la cultura hauria de ser un tema de salut pública.
Si apostes per veure cine de Nadal a casa amb els teus fills, millor revisita els clàssics: ’Que bonic que és viure’ o ‘La gran familia’. Chenchooooooooooo.
