Relacions sexuals a les fosques

A moltes persones els hi pot semblar una tonteria que algú vulgui apagar el llum durant les relacions sexuals i que no s’han de «tenir manies» i poder tenir sexe compartit de manera natural. Però hi ha qui no pot, per molt que s’hi esforci no pot. O, si accedeix a tenir sexe amb algú amb el llum obert, està tota l’estona patint per com la veurà l’altra persona, per si se li marca la panxa, per la cara que posarà, per si li veuen el cul massa gras, els pits caiguts o massa petits, i un llarg etcètera. I tenir sexe patint d’aquesta manera inhibeix el plaer. I això no hauria de passar.

Moltes d’aquestes dones, quan estan a les fosques, es deixen anar i poden connectar més amb el plaer que quan se senten exposades per un llum que mostra la totalitat del seu cos. I el plaer hauria de ser present amb llum, a la penombra i a les fosques. S’hauria de poder jugar de qualsevol manera sense que els complexos inculcats per una societat que ens vol amb un cos impossible ens matxaquin i ens torturin.

La pressió estètica que s’exerceix sobre les dones empobreix la nostra sexualitat. I aquesta pressió comença des de molt petites, des del naixement. «Quan la meva filla va amb vestit tothom li diu com de guapa està», em deia una amiga aquest matí. I jo li deia que a casa ens passa el mateix. El dia que la nostra filla porta vestit o quelcom ‘suposadament femení’ rep una quantitat de comentaris que no rep el dia que va amb pantalons o que no rep, vagi com vagi, el meu fill. I ja des de petites (ara us parlo de nenes de 4 anys, però això passa des que van néixer) entenen que reben una mirada on «estar guapes» i «ser boniques» és molt important.

¿I què passa quan no s’encaixa amb els cànons de bellesa del moment? ¿Quan es té un cos no normatiu? Que això et fa sentir que no encaixes, que no ets suficient i has de batallar amb tot plegat. I això afecta la vida sexual de la majoria de dones.

¿I què passa quan tens un cos normatiu? ¿Quan es té un cos que sí que encaixa amb els cànons estètics? Que no és suficient, ja que els cànons estètics són impossibles. ¿T’hi fixes que ni les noies amb cossos normatius estan contentes amb el seu cos? És clar que l’impacte i les limitacions no són les mateixes, però mai és suficient. Mai s’està prou bonica.

I la imatge que tenim de les dones sexuals és una imatge de dones boniques, perfectes. Per tant, si sents que no encaixes en el model o que no ets suficientment bonica, això afecta la teva sexualitat. 

Evidentment, no afecta totes de la mateixa manera i n’hi ha que poden viure una sexualitat individual i compartida amb llibertat i plaer, però aquest motlle estètic que no existeix posa límits a la possibilitat de poder viure una sexualitat de manera lliure i plaent.

Potser a tu t’ha passat. ¿Has dubtat de tenir relacions sexuals amb algú per por que no li agradés el teu cos? ¿Has deixat de fer alguna cosa perquè has pensat que estaves massa grassa? ¿T’ha fet vergonya treure’t la samarreta perquè pensaves que el teu poc pit no resultaria atractiu a l’altra persona? ¿Sents que no ets sexual perquè tens dificultats de mobilitat i el teu cos no és normatiu? ¿Et fa vergonya (o por) mostrar el teu cos perquè ets dona i tens un penis entre les cames? ¿Penses que no pots agradar a algú perquè et falta un braç o un pit?

Notícies relacionades

El sexe no és un examen

¿Quant viuen els gats?

Aquesta sexualitat masclista on es prioritza una ‘perfecció’ impossible dels cossos ens limita. Els cossos estan fets per gaudir, siguin com siguin. I si batallem contra aquesta pressió estètica absurda serem capaces de viure i gaudir la nostra sexualitat en major mesura del que estem fent ara. Si aprenem a detectar la pressió estètica a la que les dones estem subjectes i veiem com d’absurda és aprendrem a valorar tots els tipus de cossos.

La pressió estètica resta plaer a la teva sexualitat i a la de les altres persones. ¿Et sumes a la lluita per valorar tots els cossos?