Els avions dels besavis | + Història

Una de les transformacions que ha viscut el sector de l’aviació en les últimes dues dècades és l’aparició d’aerolínies que ofereixen els bitllets a preus irrisoris, això que en anglès (que sempre fa més modern) n'hi diuen les ‘low cost’. Que, oh sorpresa, són les protagonistes de les vagues. Tot i que són les que la majoria fem servir, n’hi ha moltes més. Cal tenir present que a l’aeroport del Prat hi operen de manera habitual un centenar de companyies.

Res a veure amb el que passava fa uns cent anys, quan el sector començava a enlairar-se (perdó per l’inevitable i fàcil joc de paraules). Tot i que, en realitat, des de principis del segle XX ja es van fer els primers intents de crear línies regulars. És clar que llavors no es feia amb avions com els actuals. El 16 de novembre de 1909, a Alemanya, es va inaugurar la Deutsche Luftschiffahrts-Aktiengesellschaft, que operava amb dirigibles. I als Estats Units, la primera ruta fixa data de 1914. Gestionada per la St. Petersburg-Tampa Airboat Line, unia aquestes dues ciutats de Florida amb hidroavions.

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el conflicte va canviar-ho tot. D’entrada, va paralitzar Europa, però a la llarga serviria d’impuls per a l’aviació. La gran novetat d’aquell conflicte bèl·lic va ser la lluita pel domini del cel i tots els països van invertir molts diners en tenir una força aèria.

Molt abans d’acabar la guerra, algunes ments preclares es van adonar que una bona oportunitat de negoci seria aprofitar els aparells de combat per a l’ús civil. Aquest va ser el cas del britànic George Holt Thomas, que abans de 1914 ja havia començat a desenvolupar projectes en el món de l’aviació. El 1916 va fundar l’Aircraft Transport & Travel i va formar la flota a partir d’aeronaus militars reconvertides per poder-hi portar una dotzena de passatgers

De seguida li van sortir imitadors, tant al Regne Unit com a França i Alemanya. A tot arreu naixien petites iniciatives que operaven amb uns quants aparells. La majoria feia connexions dins del seu propi territori, però el 1919 ja es van posar en marxa els primers vols regulars entre París i Londres. Aleshores, el trajecte durava una mica menys de tres hores.

A Europa, les empreses germàniques eren les més potents perquè tenien suport estatal i, a més, la firma Junkers fabricava molt bons aparells. De fet, la companyia no només els produïa, sinó que gestionava una aerolínia pròpia que volava als Països Baixos, les repúbliques bàltiques i les principals ciutats de la península escandinava.

Amb la reactivació econòmica després de la guerra, les empreses van voler créixer, però per fer-ho era necessari unir esforços. A cada país es va començar a afavorir la fusió de petites aerolínies per crear les anomenades companyies de bandera. Així, per exemple, el 1923 va néixer Air France; el 1924, al Regne Unit Imperial Airways (predecessora de British Airways) i el 1926 va ser el torn de les teutones, que van constituir la Luft Hansa. Tot i això, les que tenen l’honor de ser les més antigues en actiu són la KLM neerlandesa i l’Avianca colombiana, totes des de 1919; juntament amb la Qantas australiana, fundada el 1921.

Ves a saber si tots aquests pioners s'imaginaven que les seves companyies arribarien al segle XXI. Segurament, devien veure el futur tan incert com nosaltres el nostre, perquè és impossible saber si el negoci de les ‘low cost’ serà capaç d’aguantar tant com aquelles aerolínies que van néixer fa cent anys.

---

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Connexió amb ultramar

De la mateixa manera que al segle XIX la potència naval li va servir a Londres per expandir l’imperi britànic, després de la Primera Guerra Mundial l’aviació va tenir un paper crucial per consolidar la connexió entre la metròpoli i els territoris d’ultramar. Bona prova d’això és que el nom escollit per a la companyia fundada el 1924 fou Imperial Airways.