Les vinyetes de la història: l’origen del còmic | + Història

Aquest cap de setmana Barcelona es converteix en la capital del còmic, un món que els últims anys ha guanyat dinamisme i popularitat. Lluny queda aquell temps en què els patufets eren cosa només de criatures; o que els únics adults que en llegien eren o peterpans que continuaven enganxats a les aventures d'Àsterix, Tintin i els superherois; o directament això que ara tothom anomena “frikis”.

A diferència del cinema, que ha aconseguit reivindicar i posar en valor els seus orígens (més o menys a tots ens és familiar el nom dels germans Lumière, per exemple), a l’art seqüencial, tal i com el va definir el mític dibuixant Will Eisner, encara li queda camí per recórrer.

Val a dir que la idea de fer servir il•lustracions per narrar una història és antiquíssima. Cal tenir en compte que l'alfabetització no es va generalitzar fins a mitjans del segle XIX i, per tant, quan es volia explicar alguna cosa, el més eficaç era servir-se dels dibuixos. Costaria trobar alguna civilització, per més antiga que fos, que no ho hagués fet. Començant per l'art prehistòric. Les coves són plenes de dibuixos d'animals de tota mena i algunes vegades, per la manera que estan representats s'intueix que segurament explicaven quelcom. També es podria esmentar el cas dels jeroglífics egipcis o com l'emperador romà Trajà, el 113 dC, va encarregar construir una columna decorada amb escenes de les seves victòries contra els dacis

És cert que si ens cenyim al que diu el diccionari de l'IEC, que defineix el còmic com una “història explicada mitjançant una successió de vinyetes que contenen il•lustracions i text”, cal avançar uns quants segles per trobar-nos els primers exemples. Habitualment es considera que un dels pioners va ser “The Yellow Kid”, publicat a la premsa dels EUA entre 1895 i 1898, però a Europa ja se n'havien imprès d’altres. Per exemple, William Hogarth va produir les sis pintures “Marriage a-la-mode” i el pedagog suís Rodolphe Töpffer està considerat un dels primers dibuixants de còmic perquè feia relats amb imatges a “L’histoire de monsieur Jabot”.

Aquests primers passos van coincidir amb l'eclosió de la premsa com a gran mitjà de comunicació de masses. A més, les millores tècniques del procés d'impressió van permetre la inserció d'il•lustracions a les pàgines. El 1841, una famosa capçalera londinenca anomenada “Punch” fou la primera a fer servir el mot “cartoon” per referir-se als dibuixos satírics que apareixien a la premsa política. També a terres britàniques, però una mica més tard, va néixer el personatge Ally Sloper, fruit del treball del matrimoni format per Charles Henry Ross i Émilie de Tessier. Era tan popular entre la classe obrera que, tot i començar essent una petita tira còmica, es va convertir en publicació setmanal de la que es venien 350.000 exemplars.

En un món on encara no havien aparegut els altres grans mitjans, la premsa generava unes xifres de negoci exorbitants. Entre finals del segle XIX i principis del XX, als Estats Units es disputaven el pastís William Randolph Hearst i Joseph Pulitzer, propietaris de la majoria de capçaleres del país. Era un moment de gran creixement per l'arribada d'immigrants, procedents de tots els racons d'Europa. Com que quasi no sabien anglès, els dos empresaris van utilitzar els còmics com a reclam per vendre’ls diaris. 

L'esclat de la Primera Guerra Mundial ho va canviar tot de dalt a baix. I també va tenir efectes al món de la premsa. A partir de la dècada dels anys vint van començar a aparèixer productes més moderns, destinats específicament al públic infantil i adolescent. Un dels més exitosos va ser la revista belga “Le Petit Vingtième”, on Hergé va presentar les aventures de Tintín. Allò fou l'inici del còmic franco-belga, i després van sorgir-ne altres com Astèrix, Spirou… Mentrestant als EUA, aviat van proliferar els còmics de superherois: el 1938 començava a volar Superman i el 1939 es fundava Marvel. Tants anys després, la cultura popular continua bevent de la tinta d'aquelles pàgines ara adaptades als nous mitjans, convertint-se en sèries, pel•lícules i mil productes de marxandatge

Notícies relacionades

Còmic Barcelona 2022: qui són els principals autors convidats

¿Quant viuen els gats?

.

---

L’editorial Bruguera

Més enllà de la història interna del món del còmic, els àlbums i els personatges també són un gran testimoni de la seva època. Un dels casos més paradigmàtics el tenim a casa nostra amb les obres de l’editorial Bruguera, que a través de les seves vinyetes va retratar el franquisme gràcies als Carpanta, Zipi i Zape... i evidentment Mortadel·lo i Filemó.