Entendre + les relacions i la sexualitat
El rosa no és de nenes ¿És això ja una obvietat?
¿Per què si tens un penis has de portar una samarreta d’un dinosaure i si ets una nena has de portar una samarreta d’un unicorn?
El rosa no és de nenes. Quina obvietat, oi? Els colors no tenen gènere i en ple 2022 aquest tema ja hauria de ser més que evident. Hi ha qui em diu “Elena, això dels colors i el gènere ja està superat!” “Ja no està de moda fer això del rosa i el blau”. I jo miro al meu voltant i veig un munt de situacions que em fan pensar tot el contrari. I potser ja és hora que comprenguem de veritat que el rosa no és de nenes i que els estereotips de gènere que la societat ens imposa són la base de la violència patriarcal.
El rosa no s’ha de vincular només a allò que socialment hem dit que és femení i sembla que, per fi, el Ministeri de Consum ha arribat a un acord amb la indústria de les joguines per evitar que el rosa només s’asociï a les nenes. No és una prohibició (perquè prohibir i prou no serviria de res) però sí que s’ha elaborat un protocol amb 64 normes deontològiques que volen impulsar la igualtat en la publicitat infantil.
Una de les coses que més em sorprèn és que totes aquestes mesures s’estiguin començant a prendre ara: al 2022. Per tant, tant “superat” no està el tema. En un dels punts es diu que no es permet la caracterització de les nenes amb connotacions sexuals i s’evitarà l’associació exclusiva de joguines que reprodueixin rols, per exemple, de cura, treball domèstic o bellesa. I tampoc es permet l’associació exclusiva de jocs d’acció, activitat física o tecnologia amb els nens.
De fet, ja fa temps que moltes nenes han reclamat el seu dret a jugar a futbol, a fer activitats tecnològiques, etcètera. Però encara ens falta que molts nens no associïn fer jocs de cura o treball domèstic a ser “menys masculins”. Perquè aquest és un dels grans problemes de la socialització de gènere: que dóna a entendre que allò femení és més dèbil, inferior i menys important…
Entretots
Em trobo que algunes persones em diuen que la seva filla és una “nena nena” o qu eel seu fill és un “nen nen”. I, saps què vol dir això? Que han entès des de ben petites què espera la societat de cada criatura en funció del gènere que se li ha assignat. Molts estudis ens diuen que tractem diferent als nadons en funció de si creiem que és un nen o una nena i això ja té un impacte en com anirà desenvolupant els seus patrons de conducta. Si des de ben petita em diuen que sóc bonica, que els meus veestits són fantàstics, que els meus pentinats em fan preciosa, se’m regalen nines, cuinetes, maquillatge i històries de princeses aprendré a socialitzar-me en funció de tot plegat. Si des de ben petita se’m parla amb un to més carinyós, se m’abraça més i se’m tracta de manera més fràgil, aprendré en conseqüència d’aquest tractament. I vicecersa, si des de ben petit se’m diu que sóc molt valent, fort i gros, se’m regalen pilotes, cotxes i jocs de construcció aprendré a socialitzar-me així.
És més, encara que a casa intentem socialitzar donant opcions diveerses, tot l’entorn està enviant el missatge contrari. I si penses que ja tenim una societat prou igualitària, entra a qualsevol botiga de roba infantil on la roba estigui exposada. Secció de nen: cotxes, dinosaures, astronautes, videojocs… Secció de nenes: princeses, arc iris, unicorns, princeses… I jo em pregunto: a les criatures, per què se’ls ha de vestir com un nen o com una nena? perquè si tens un penis has de portar una samarreta d’un dinosaure i si ets una nena has de portar una samarreta d’un unicorn?
“És que ella m’ho demana” em diuen moltes persones. És clar, i els meus fills també em demanen coses vinculades als estereotips de gènere perquè tota la societat els hi està enviant aquest missatge i censura qualsevol altra cosa qu epugui desviar-se de la normativitat. Sobretot si ets un nen. Quan un nen vol pintar-se les ungles, vol ballar, posar-se vestits i portar una samarreta rosa aviat hi ha algú del seu entorn que se n’enriu o que li qüestiona que sigui així. I aquest és un dels aspectes clau: que donem diversitat d’oportunitats a les criatures i que respectem allò que vulguin fer.
EL PERIÓDICO obre l’espai Entendre + relacions i sexualitat per compartir els vostres dubtes, suggeriments i aportacions sobre aquests temes.
La psicòloga especialitzada en teràpia de parella, sexologia, teràpia familiar i psicologia perinatal Elena Crespi serà l’encarregada de resoldre totes aquelles qüestions que sorgeixin i proposarà continguts que contribuiran que les nostres relacions siguin més sanes i satisfactòries.
Notícies relacionadesÉs molt fàcil unir-se a aquesta comunitat: registra’t, escriu-nos i compartirem la teva aportació o bé resoldrem els teus dubtes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fred polar En aquesta zona de Catalunya la sensació tèrmica ha estat de -34ºC
- Les estafes amb falsos QR arriben fins i tot a les cartes de restaurant
- Ariadna Gil: "La mirada a una dona que abandona la seva família és diferent que si ho fa un home"
- Mobilitat urbana Barcelona recupera el projecte per portar la línia 2 del metro a Montjuïc
- Cornellà no concedeix els permisos per al concert de Lola Índigo
- Lengua catalana El "Diccionari de la llengua catalana" incorpora una nova paraula de només 3 lletres
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Apunt ¿Ocupats o imbècils?
- CHAMPIONS LEAGUE Arne Slot, el líder en tot
- LA JORNADA DE LLIGA L’Espanyol paga un altre mal inici i sucumbeix a Getafe