En comunitat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La queixa d’un lector: Molèsties per la falta de poders notarials

Acompanyem un nonagenari amb Alzheimer i mobilitat reduïda a una sucursal bancària per realitzar una senzilla gestió. Els notaris recomanen tramitar una autorització amb temps en previsió d’una futura situació de pèrdua de la seva capacitat

La queixa d’un lector: Molèsties per la falta de poders notarials

Zowy Voeten

2
Es llegeix en minuts
Luis Benavides
Luis Benavides

Periodista

ver +

En un moment en què moltes persones grans reclamen als bancs un tracte més humà va arribar a la redacció d’EL PERIÓDICO el testimoni d’un lector molt molest perquè havien convocat el seu pare en una sucursal bancària per a un tràmit aparentment sense importància. ¿El problema? El convocat, titular del compte, de 94 anys, té Alzheimer i mobilitat reduïda. «Amb tots els avenços tecnològics, com el reconeixement facial, no entenc com ens fan això. Insisteixen que ha d’anar ell. He pogut fer altres gestions abans i mai em van posar cap problema», explicava via telefònica el seu fill, José Luis Álvarez, el dia abans de la cita.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Arriba el dia, un dijous al matí. La sucursal bancària està situada a la rambla de Guipúscoa, al barri de la Verneda i la Pau de Barcelona. Pare i fill arriben amb uns minuts de retard en un taxi adaptat. Entren a l’oficina i els rep un empleat, que confirma que només el nonagenari pot actualitzar aquestes dades perquè no va atorgar poders a ningú. Els acompanya a un dels despatxos.

Davant la sucursal espera el mateix taxista, Frank, que els tornarà el seu domicili. La carrera per realitzar aquest tràmit pujarà uns 50 euros. «És la primera vegada que els veig, però aquest servei és molt habitual. Solc acompanyar al banc persones grans en cadira de rodes que necessiten presentar-se cada cert temps», explica el conductor. Es refereix al conegut com a ‘control de vivència’, una obligació de les entitats financeres per verificar que continua viu i evitar cobraments irregulars que a causa de la pandèmia s’ha interromput per evitar aglomeracions a les oficines. L’habitual és que el pensionista comparegui, però també pot realitzar aquesta gestió una altra persona de la seva confiança mitjançant el document de fe de vida. Amb tot, no li serveix al fill per a la gestió que ha de realitzar Álvarez pare.

A la sortida de la sucursal Álvarez fill admet que el més convenient serà convertir-se en ‘apoderat’ del seu progenitor, ara amb una discapacitat psíquica molt accentuada. D’aquesta manera podrà estalviar-li aquests desplaçaments al seu pare. «Era la primera vegada que em trobava amb aquest problema», lamenta aquest lector, que no deixarà passar molt temps abans de visitar una notaria.

Prevenció

Els poders generals preventius responen a la voluntat d’una persona que, en previsió d’una futura situació de pèrdua de la seva capacitat, faculta una altra o altres persones per actuar en el seu nom en diferents àmbits. «Sol ser una persona de confiança, com el cònjuge o un fill, però també es pot mancomunar entre diverses persones», detalla el notari Albert Domingo, membre de la Junta del Col·legi Notarial de Catalunya.

Notícies relacionades

Domingo puntualitza que aquest mecanisme de protecció dels interessos personals d’una persona davant un eventual supòsit de pèrdua sobrevinguda de capacitat, com és el cas del pare del lector, «no anul·la el pare». «El tràmit és molt senzill, i l’única documentació imprescindible és el carnet d’identitat o passaport. En cas de dubte respecte al consentiment del poderdant i les seves capacitats, es pot demanar algun informe forense», explica aquest veterà notari.

El preu de l’atorgament d’aquests poders generals pot arribar als 200 euros, impostos inclosos. «El cost és realment baix –remarca el professional– tenint en compte que facilita molt la vida a aquestes persones».