Entendre-hi + amb la història

Com va néixer el paper de regal el 1919 | + Història

Ha arribat el seu gran dia, però ningú es fixarà en ell. Excepte si no llueix prou. És el secundari del Dia de Reis. Només se li presta un minut d’atenció abans d’acabar a la brossa. I malgrat tot, també té història.

Com va néixer el paper de regal el 1919 | + Història

Venny Soldan-Brofeldt

4
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé

Com passa a les pel•lícules, durant les festes de Nadal també hi ha un actor secundari del tot imprescindible perquè la trama sigui un èxit, especialment el dia d’avui. I com sol passar amb els secundaris, ningú s’adona que existeix fins que falta. Llavors tothom el troba a faltar. 

Imaginar el dia de Reis sense el paper de regal és impossible però poques vegades se li presta l’atenció que es mereix. Generosament i sense demanar res a canvi fa la seva funció de mantenir el misteri de saber quins presents ens hauran deixat Ses Majestats aquesta nit. Tant li fa l’edat que tingui el destinatari del paquet, que durant uns instants l’emoció de desembolicar-lo pot amb tot. Hi ha qui procedeix amb delicadesa i procura no estripar-lo, mentre que altres -sobretot els més petits- moguts pels nervis del moment no tenen cap contemplació i, sense miraments, el fan bocins.

Embolicar els regals és tot un art i fa que les expectatives de qui els rebrà augmentin. Un bon paquet sempre fa il•lusió. A vegades fins i tot massa, perquè diuen els experts que després ens podem desil•lusionar si el contingut no s’adiu amb l’embolcall. Sigui com sigui, com tot el que forma part de la nostra vida té un origen i una explicació. Efectivament, el paper de regal també té la seva història. 

No cal tenir la intel•ligència de Sherlock Holmes per descobrir que perquè existeixi aquest producte és fonamental que hi hagi paper, que fou inventat pels xinesos ara fa més de dos mil anys. D’allà provenen les primers informacions sobre embolicar amb paper; tot i que anteriorment a la zona de l’actual Corea ja hi havia tradició de cobrir els presents amb una tela de seda anomenada Bojagi (i al Japó després apareixeria una tècnica semblant anomenada Furoshiki).

A Europa el paper va arribar procedent d’Àsia a través d’Aràbia i es va popularitzar durant l’edat mitjana. Aleshores era un producte de luxe, que es reservava per als documents oficials i com a molt es feien capses de cartró. Va ser amb la Revolució Industrial que tot va canviar. 

Al segle XIX, l’economia va començar a transformar-se de manera irreversible. El primer lloc on es va apreciar va ser al Regne Unit i allà també va ser on es va popularitzar l’hàbit d’embolicar regals com ho fem actualment. Gràcies a la industrialització, el sector paperer es va modernitzar i va poder produir millor i més barat. Primer es va notar amb la proliferació de les targetes postals per felicitar el Nadal i després quan el paper decoratiu que les acompanyava es va fer més gran per cobrir els regals. Així, a l’època victoriana, les classes altes van començar a embolicar i com sol passar, la resta de la població va voler imitar el que feien els rics. Així doncs, entre finals del segle XIX i principis del segle XX, per la majoria de britànics embolicar ja era una cosa habitual. 

Pocs anys després, des dels Estats Units, va arribar l’empenta definitiva perquè aquesta moda es consolidés de manera irreversible i tothom l’incorporés. Durant la campanya de Nadal de 1917, a la papereria que regentaven els germans Joyce Clyde i Rollie Hall a la ciutat de Kansas (Missouri), es van quedar sense el paper de seda verd, vermell i blanc que tothom utilitzava per preparar els regals. Com a solució d’emergència se’ls va ocórrer servir-se del paper destinat a l’interior dels sobres que fabricaven. Per sorpresa seva, la gent es va entusiasmar amb aquella proposta. L’any següent ho van tornar a provar i van repetir l’èxit de vendes. Un any podia ser casualitat, dos ja no. Així que el 1919, la seva empresa va començar a fabricar i vendre paper decorat pensat únicament per embolicar regals. Ho van encertar de ple i això explica part de l’èxit comercial de la seva empresa, Hallmark, famosa també per les seves targetes de felicitació que ara es venen a les grans superfícies dels Estats Units i de mig món.

Actualment, el paper de regal mou grans quantitats de diners. El 2015, per exemple, als EUA es van gastar 3.200 milions de dòlars per un material que només es fa servir 60 segons. Literalment, el minut de glòria del gran secundari del Nadal. 


Notícies relacionades

Un problema ambiental

Cada vegada hi ha mes veus que alerten del problema que suposa el paper de regal per al medi ambient. D’una banda per la quantitat de residus que genera (només cal acostar-se als contenidors blaus aquests dies) i de l’altra perquè el seu procés de fabricació també té costos ecològics. Per això es busquen solucions alternatives com el paper reciclat.