5 consells per no abandonar els teus propòsits ‘fit’ del 2022

Sembla una bajanada, però en realitat és la clau de l’èxit. Plantejar els propòsits de forma realista no implica ser poc ambiciós, sinó pensar realment què es vol aconseguir i en quant temps per poder ser conscients del que implicarà aquest objectiu i si és realment factible proposar-s’ho per evitar caure en frustracions. 

No hi ha pitjor enemic dels objectius que la frustració, i voler aconseguir objectius massa ambiciosos només farà que al no arribar-hi es perdi l’empenta necessària per intentar-ho. 

Abans de proposar alguna cosa, s’ha de plantejar mitjançant planificacions o calendaris el temps que se li pot dedicar a cada una i com es portarà a terme. Per exemple, si el propòsit és perdre pes primer s’ha de determinar quant pes es vol perdre, en quant temps i decidir com es farà. Una vegada s’hagi pensat tot això, el procés es podrà plantejar de forma realista i exitosa, ja que es podrà veure clarament si es té prou coneixement per fer-ho sol o si al contrari per exemple es vol comptar amb l’ajuda d’un nutricionista o entrenador personal. La planificació és clau per poder complir objectius. 

Sona fàcil, però no ho és. Respectar el cos no és conformar-se amb el que es té, sinó buscar treballar en la millor versió d’un mateix des de l’amor propi, i fer-ho perquè es respecta l’organisme com allò que ens permet viure, créixer, i compartir, lluny de ser només una ‘funda’ de la qual es vol presumir davant els altres.

Respectar-se és menjar saludable i fer esport però també és descansar quan el cos el necessita, agafar-se el temps necessari per recuperar una lesió, rebaixar la intensitat quan sigui necessari i dedicar, per exemple, temps als estiraments i l’escalfament. 

Respectar-se és buscar la millor versió d’un mateix sense menysprear la versió actual i treballar per complaure’s a si mateix sense buscar una aprovació externa. És fàcil de dir, però no tant de portar a terme, ja que implica un canvi de mentalitat i un nou enfocament diferent al que segurament s’havia utilitzat fins ara. Per exemple, no s’ha de buscar baixar de pes perquè «estic gras i ho menyspreo», sinó que perquè «és bo per al meu cos i ho puc fer perquè em vull veure millor».

Una vegada aplicats els primers dos punts, arriba el moment de fer-ho realitat i per a això, és molt útil dividir l’objectiu en ‘minireptes’ que es puguin anar complint a poquet a poquet. Quan els objectius es plantegen a llarg termini és fàcil perdre’ls de vista. Amb petits objectius parcials dosificats als llarg de les setmanes és més fàcil sentir-se motivat per anar complint reptes que facin que no se separi la vista de l’objectiu final.

Un altre dels grans enemics dels propòsits és la mandra. Buscar mil excuses per no posar fil a l’agulla és un clàssic de llibre per als objectius que acaben sense complir-se. Per això, si per exemple el repte és menjar de forma saludable, serà necessari preparar i deixar-ho tot el més disposat possible per evitar que per mandra es falli a l’objectiu.

Planificar sessions de ‘batch cooking’ els diumenges o els menús setmanals i assegurar-se que es disposa de tots els ingredients necessaris a la nevera són maneres útils d’evitar caure en la temptació a últim moment per falta de temps o ganes.

Un altre exemple clar és amb la pràctica esportiva. Si l’objectiu és entrenar o posar-se en forma, per exemple, és interessant deixar-se la bossa feta a la nit perquè a l’aixecar-se hi hagi menys opcions de trobar excuses per no anar, o portar-la a la feina, per exemple, per no deixar-hi d’anar al sortir.

Per últim, però igualment important, s’ha de trobar la manera de disfrutar del procés, perquè sinó, per moltes motxilles o ‘tapers’ que es preparin, sempre hi haurà un pla millor per deixar de banda el propòsit ‘fit’ que s’hagi marcat. L’objectiu pot ser igualment perdre pes o posar-se en forma, però potser serà necessari trobar la forma que millor encaixi amb cada persona per fer-ho. L’única manera d’aconseguir-ho no és fent peses al gimnàs, existeixen molts mètodes per aconseguir-ho, per exemple disciplines basades en la música o amb l’esport a l’aire lliure. Igualment amb la dieta, no es limita tot a menjar arròs amb pollastre i amanida, existeixen infinitat de receptes amb què disfrutar de menjars saludables que s’ajusten als macros de cada persona.