Entendre-hi + amb la història

¿Què té aquest dilluns perquè sigui ‘cíber’? | + Història

Des de fa uns anys aquest dilluns porta un ‘ciber-’ al davant. Tot i que no es té gaire idea del que significa aquest prefix, s’intueix que té relació amb el món tecnològic. És cert, però sense perdre de vista els grecs.

¿Què té aquest dilluns perquè sigui ‘cíber’? | + Història

REUTERS/Noah Berger

3
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé

Quan encara no s’ha tingut temps de digerir el pesat Black Friday, ens assalten amb el Cyber Monday. O sigui, el dia de les ofertes als portals de comerç electrònic, pensant en les compres nadalenques.

Curiosament, al principi no va ser fruit de cap campanya de màrqueting, sinó d’una observació empírica feta per l’empresària Ellen Davis, quan va voler explicar un fenomen que es produïa a principis d’aquest segle XXI. Als Estats Units, el dilluns després del cap de setmana llarg marcat pel dijous d’Acció de Gràcies i el Black Friday, molts consumidors havien passat hores passejant pels centres comercials, però no per comprar, sinó per mirar els preus. Llavors, a l’incorporar-se als seus llocs de treball, aprofitaven que la internet de les empreses on treballaven era més potent que la de casa, i feien comandes ‘online’ des de l’oficina.

Davis, que era vicepresidenta de l’Associació Nacional de Minoristes, va veure una bona oportunitat per incentivar les compres via web i, a partir del 2005, ja es van posar en marxa campanyes de màrqueting sota el paraigua del Cyber Monday. La proposta va tenir una excel·lent acollida i el terme es va popularitzar tant que avui segur que té algun correu a la seva safata d’entrada intentant seduir-lo amb suculents descomptes.

La història del terme

Però abans de començar a clicar a tort i a dret, pareu un moment d’atenció al prefix ‘ciber-’, tan present en l’àmbit tecnològic. Ara bé, això no significa que sigui recent. Al contrari. És l’adopció del terme grec ‘kybernaein’, que podria traduir-se com a ‘dirigir’ o ‘governar’. Al món contemporani el primer que el va utilitzar va ser el francès André-Marie Ampère el 1834 en el seu ‘Assaig sobre la filosofia de les ciències’, en què, per descriure la ciència de governar, va fer servir la paraula ‘cibernètica’.

Als diccionaris d’avui dia, es pot llegir que aquest terme significa «ciència que estudia el sistema de comunicació i control automàtic en els éssers vius i la seva aplicació a les màquines». Aquesta definició s’inspira en el llibre ‘Cybernetics’ que el 1948 va publicar el matemàtic i filòsof nord-americà Norbert Wiener. Els postulats que hi va exposar van tenir una enorme influència en el pensament filosòfic entorn de la tecnologia que, durant la segona meitat del segle XX, va anar guanyant cada vegada més presència amb l’aparició de la informàtica. Després d’ell, altres tecnòlegs van aprofundir en la qüestió i, el 1982, es va encunyar el terme ‘ciberespai’, és a dir, l’espai virtual on es reprodueix una interacció entre individus i màquines a través d’una xarxa telemàtica. Tot i que el concepte és molt complex, en el vocabulari quotidià ha acabat exercint com a sinònim d’internet.

De fet, a partir del moment en què la informàtica es va incorporar plenament en tots els àmbits de la vida humana, el prefix ‘ciber-’ va començar a proliferar a tot arreu. Més encara quan es va iniciar l’expansió de la xarxa. Segons un estudi lingüístic realitzat el 1994 per l’investigador Rainer Nagel, en aquells moments existien més de cent noves paraules construïdes amb ‘ciber-’. Entre les quals, algunes que han acabat per fer fortuna com ara ‘ciberpunk’ i ‘ciberterrorisme’; d’altres que van tenir el seu moment de glòria però que han passat a millor vida com ara ‘cibercafè’ i ‘cibermuseu’, i d’altres que no van tenir cap tipus de recorregut com ara ‘cibermeditació’, ‘ciberpagà’ o ‘ciberhippy’.

El 1996 el ‘New York Times’ es va fer ressò de la publicació de Nagel i a l’hora d’intentar explicar el perquè d’aquella mania per posar ‘ciber-’ a tot arreu, va dir les coses pel seu nom: ningú tenia una idea gaire clara del que significava el prefix, però molta gent l’utilitzava per crear neologismes pretenciosos que donaven un toc modern i tecnològic, una tendència pròpia de les vigílies del nou mil·lenni que estava a punt d’arribar.

Notícies relacionades

De fet, encara passa ara. Per això, de passar-se tot el dia d’avui navegant per internet per intentar trobar ofertes se’n diu Cyber Monday. Sembla que estàs a l’última moda, però t’acabes gastant els diners igualment.


I, després, el Giving Tuesday

Per filar molt prim, d’aquests dies amb noms estranys, demà serà el Giving Tuesday, o sigui, dimarts dels donatius, que consisteix a realitzar aportacions econòmiques a entitats sense ànim de lucre. Va començar a organitzar-se a Chicago el 2011 per compensar l’empatx consumista de les jornades prèvies. I per tranquil·litzar una mica la consciència també.