Entendre-hi + amb la història Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Sandwich, lord dels bocates | + Història

Segons el calendari dels dies mundials, la jornada d’aquest dimecres, 3 de novembre, està dedicada al sandvitx. No és que els bocates estiguin en perill d’extinció precisament, però és molt útil per explicar com la gran història es troba amb la petita.

Sandwich, lord dels bocates | + Història

John Montagu

4
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé
Xavier Carmaniu Mainadé

Historiador

ver +

De vegades es creu que la Història, amb majúscula, segueix una pauta lineal, lògica i comprensible quan, en realitat, és plena de fets casuals. No seria exagerat dir que l’atzar hi juga un paper molt important i pot protagonitzar fins i tot la història més petita, la que forma part de la nostra rutina diària de forma imperceptible. Si no hagués sigut per l’atzar, o millor dit, per l’obsessió pel joc, als bocates mai els hauríem anomenat sandvitxos.

Segons s’explica, un dia (l’any fa de mal concretar perquè tots els llibres en citen un de diferent), John Montagu participava en una de les seves timbes i no volia deixar de jugar ni un sol instant. Per això, li va demanar al seu cuiner que li preparés un menjar que li permetés continuar aguantant les cartes sense morir d’inanició. El xef va tallar una mica de carn i la va posar entre dues llesques de pa. Com que Montagu era el comte de Sandwich, a partir de llavors als bocates se’ls va dir ‘sandvitxos’.

Aquest episodi, potser més llegendari que cert, va ser descrit per primera vegada per Pierre-Jean Grosley al llibre ‘Tour to London’, i segurament va sorgir alimentat per la malaltissa afició al joc de Montagu. Perquè si es fa cas als testimonis de l’època, el comte de Sandwich era un ludòpata. Però també moltes altres coses.

Nascut el 1718, va heretar el títol del seu avi quan només tenia 10 anys. Després va ocupar diversos càrrecs a l’Administració britànica: director general de Correus, secretari d’Estat de la regió del nord i primer ministre de l’Almirallat en dues ocasions. La primera, entre 1748 i 1751, i després, entre 1771 i 1782, just quan les colònies americanes van declarar la independència. Montagu va ser molt criticat per les seves decisions estratègiques, sobretot la de no enviar el gruix de la flota a combatre contra els separatistes. Ell ho va justificar argumentant que volia evitar la possibilitat que França ataqués el Regne Unit aprofitant una temporal superioritat d’efectius al canal de la Mànega. A més, se’l va acusar de corrupció i d’acceptar suborns a canvi de favors polítics. La seva vida privada també va ser motiu d’escàndol, perquè va abandonar la seva dona per una jove cantant de només 17 anys que després va aparèixer morta en estranyes circumstàncies.

Potser sí que el noble anglès va marcar tendència i els seus companys de timbes van començar a demanar «el mateix que lord Sandwich», però el cert és que la humanitat ja feia mil·lennis que menjava bocates. No feia falta un cuiner del segle XVIII per tenir la idea de posar menjar al mig de dues llesques. I més si es té en compte que, durant molts segles, l’alimentació bàsica es basava en el blat i l’economia de subsistència.

Un dels primers testimonis data del segle I aC, quan un líder religiós jueu anomenat Hillel, inspirant-se en l’episodi de l’èxode d’Egipte, va agafar dues llesques de matsà (el pa sense llevat típic de la cultura hebrea) i hi va posar alguns dels aliments típics de la celebració del Séder de Pessa’h (la Pasqua jueva). Més o menys en aquella mateixa època, els romans també feien bocates de formatge, igual com farien els italians del segle XVI, que també haurien menjat una espècie d’avantpassats dels actuals paninis.

Notícies relacionades

Ara bé, sense cap dubte, la meca dels sandvitxos és els Estats Units, on són capaços de posar una infinitat de productes dins d’uns talls de pa. I no és cosa de fa quatre dies. El 1837, al llibre de receptes d’Eliza Leslie ja s’explicava com elaborar-ne un de pernil. Durant quatre dècades aquest volum va ser el receptari més popular d’Amèrica del Nord. Després va arribar un altre igual d’exitós escrit per la gastrònoma Fannie Merritt Farmer publicat el 1896 i titulat ‘Boston cooking-school cook book’, on hi havia un capítol sencer dedicat als sandvitxos i canapès. Entre la llista d’entrepans hi apareixien els de pernil, anxoves, sardines, ou, pollastre, llagosta, ostres... Va ser el llibre de cuina més famós dels EUA durant un munt d’anys (de fet, encara es publica). Potser Montagu no va saber fer front als revolucionaris americans amb l’armada, però els va acabar conquistant amb l’estómac.


Patrocinador de les expedicions de James Cook

Montagu no només va passar a la posteritat pels bocates, sinó per haver sigut patrocinador de les expedicions del navegant James Cook, que per agrair-li el suport va batejar alguns dels descobriments en el seu honor. Per exemple, les illes Sandwich (actual Hawaii), una illa Montagu a Austràlia i una altra amb el mateix nom al golf de Mèxic.

Entendre-hi + amb la història