Entendre-hi + amb la història

Ones anticomunistes | + Història

Fa 65 anys Hongria era un dels centres d’atenció informativa. La ciutadania s’havia sublevat contra el règim comunista imposat per l’URSS. Un episodi de la Guerra Freda en què la ràdio va tenir un paper destacat

Ones anticomunistes | + Història

Diari de Girona

4
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé

Fa un parell de dies es va conèixer el nom dels guanyadors dels premis Ondas, uns guardons que Ràdio Barcelona atorga des de 1954 i, tot i que en l’actualitat inclouen altres categories, estaven pensats per destacar els millors professionals de la radiodifusió.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La ràdio és un mitjà tan versàtil que ha sobreviscut a la irrupció de nous competidors com la televisió, internet i les xarxes socials. El fet de no requerir una tecnologia massa complexa li permet arribar a públics massius. Això explica que hagi tingut un rol destacat en determinats episodis històrics. De fet, avui es commemora el 65è aniversari d’un d’aquests: la revolució d’Hongria de 1956, quan la ciutadania es va aixecar contra les tropes soviètiques que ocupaven el país.

Inicialment, quan els aliats van guanyar la guerra, a Budapest es va viure un breu període democràtic. Va durar poc perquè el 1947 s’hi va instaurar un règim comunista convenientment guiat per la Unió Soviètica. En la nova configuració del món, Hongria era a la zona d’influència de Moscou i els soviètics no estaven disposats a deixar que s’acostés a Occident. Stalin va ser el gran arquitecte que va dirigir la creació de l’anomenat ‘teló d’acer’, darrere del qual tots els països satèl·lit de l’URSS eren controlats amb mà de ferro. Això va anar covant un malestar creixent que va supurar el 1953 amb la mort del dictador comunista. Aquest mateix any hi va haver revoltes a Alemanya de l’est i, a principis d’octubre de 1956, a Polònia. Poques setmanes més tard, el dia 23, també van començar els incidents a Hongria. La diferència és que, en aquest cas, el moviment de protesta va ser majoritari.

Els estudiants universitaris van ser els primers a sortir al carrer. Van ocupar la ràdio per demanar a la ciutadania que anés a manifestar-se davant del Parlament. A més, a través dels micròfons també van fer públic un manifest per exigir el relleu del Govern, la retirada de les tropes soviètiques, la convocatòria d’eleccions... La policia secreta hongaresa i l’Exèrcit rus van intentar sufocar la rebel·lió, però inicialment van fracassar. Llavors es va constituir un nou Executiu encapçalat per Imre Nagy, que, malgrat ser comunista, volia introduir reformes. Va dissoldre la policia secreta, va anunciar la retirada d’Hongria del Pacte de Varsòvia i es va comprometre a posar les urnes.

Se sol afirmar que una de les raons que explica la fermesa dels hongaresos davant la Unió Soviètica és que a través de les ones els arribaven informacions assegurant que els Estats Units els ajudarien.

Després de la Segona Guerra Mundial, quan es va veure que el nou enemic seria el comunisme, els EUA van posar en marxa una potent maquinària de propaganda a l’Europa de l’Est. Una de les eines utilitzades va ser Radio Free Europe (RFE), també coneguda com a Radio Liberty, un grup d’emissores que emetien des de l’Europa occidental en diferents llengües. El mitjà estava controlat per la CIA i hi treballaven dissidents de la zona soviètica.

Quant a Hongria, la programació es feia des de Munic. Però no és del tot exacte que fessin crides explícites a la revolució. Ho ha demostrat l’historiador Ross Johnson, que durant 30 anys va treballar a l’RFE i després va publicar nombrosos articles i llibres estudiant la funció d’aquesta ràdio durant la Guerra Freda. En un dels seus treballs va analitzar les gravacions de Voice of Free Hungary entre el 19 d’octubre i el 14 de novembre de 1956, i va constatar que no hi havia proclames per atacar les tropes de l’URSS. No era necessari. El malestar era latent entre la ciutadania i l’RFE només va actuar de caixa de ressonància. En canvi, els locutors sí que insinuaven que els EUA recolzarien la revolta. El dubte que queda és fins a quin punt va ser una instrucció de la CIA o l’espontània verbalització d’un anhel dels locutors hongaresos, que, no ho oblidem, eren refugiats polítics.

La realitat va ser, no obstant, que Washington es va mantenir al marge del conflicte i l’URSS va acabar aixafant una revolució que va deixar 200.000 exiliats, 13.000 presos i 229 executats, entre ells el mateix Nagy.


Notícies relacionades

Prioritats geopolítiques

Una de les raons que expliquen per què els EUA no van recolzar la revolta hongaresa contra l’URRS és que en aquells moments havia esclatat la crisi del canal de Suez. Israel, França i el Regne Unit s’enfrontaven contra Egipte pel control de la infraestructura. Per evitar que Moscou recolzés el Caire, Washington es va inhibir del que passava a Hongria.