Entendre-hi + amb la història

L’amant i la corona | + història

El cas del rei emèrit torna a la primera pàgina de l’actualitat, després d'uns quants mesos intentant passar desapercebut i esperar que la situació es refredés. Altres no van tenir tanta sort. Potser perquè eren altres temps.

L’amant i la corona | + història

Antoine Samuel Adam-Salomon / Wikimedia

4
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé

Aquests dies, la figura de Joan Carles guanya protagonisme informatiu altra vegada. Des d’un punt de vista històric, el seu cas té poc d’excepcional, perquè de monarques amb afers extramatrimonials i negocis poc clars n’hi ha hagut sempre. Ara bé, potser una de les coses que ha canviat és la visió que es té de les relacions amoroses. Tradicionalment s’havia responsabilitzat les amants de les males actuacions dels reis. En aquest cas, també s’ha atacat Corinna Larsen, però queda molt lluny de la persecució que van patir altres dones. Un dels casos més fascinants és el de Lola Montez.

En realitat es deia Eliza Rosanna Gilbert i va néixer ara fa 200 anys a Irlanda, tot i que va créixer a l’Índia, on el seu pare, militar de carrera, va ser destinat. El seu progenitor va morir quan ella tenia tres anys, però va continuar residint a la colònia britànica perquè la seva mare va contraure matrimoni amb un altre oficial.

Entre els 10 i els 15 anys, Elisa va estudiar a Escòcia, i després van intentar casar-la amb un jutge aristocràtic de 60 anys. Davant aquesta situació, la noia va fugir amb un soldat i es van instal·lar de nou a l’Índia. La història d’amor va ser efímera i va tornar a les illes britàniques. Allà feu amistat amb l’actriu Fanny Kelly i es va animar a estudiar dansa. Va ser aleshores quan va crear el personatge de Lola Montez, aprofitant que tot allò espanyol era vist com exòtic i sensual.

Segons les cròniques, tot i no excel·lir en el món de l’espectacle, va aconseguir anar de gira a París. Potser el seu talent no era extraordinari, però la seva bellesa, intel·ligència i fort caràcter seduïren molts homes. Entre ells el músic Franz Liszt, que li va obrir les portes dels cercles intel·lectuals de la capital francesa. A l’escenari no va tenir tanta sort i les males crítiques la van obligar a buscar nous destins. Va escollir Munic. Era el 1846. Aleshores Baviera era un estat independent governat per Lluís I. Conèixer la ballarina li faria perdre el cap i la corona.

Tot va començar quan Montez va demanar audiència reial. Volia protestar perquè els responsables del teatre de l’òpera de Munic l’havien vetat al tenir constància del poc èxit de la seva incursió parisenca. Segons les biografies, després de la reunió, va sortir de palau convertida en la primera ballarina de la companyia del teatre. L’actuació no va anar bé i el públic la va acomiadar amb xiulets. Però el rei ja s’havia enamorat. Malgrat la diferència d’edat –ell tenia 60 anys i ella, 25– la va convertir en la seva amant. Li va oferir una mansió al carrer de Barer i una renda anual de 10.000 florins, cinc vegades el sou d’un professor universitari de l’època.

A la cort allò va provocar un escàndol. La reina Teresa no va voler aparèixer al costat del seu marit als actes públics ni als banquets. Aquella separació era simbòlica, però era el màxim que gosava fer una consort aleshores. Els familiars també li van donar l’esquena i la seva germanastra, casada amb el rei de Prússia, no l'anà a visitar.

Malgrat tot això, cada tarda Lluís I anava a casa de Lola Montez. Però ella era una dona inquieta i fer d’amistançada no l’omplia. Va començar a relacionar-se amb els sectors polítics més liberals de Munic i es convertí tant en el centre de totes les xafarderies de palau com de les conspiracions. La gota que va fer vessar el vas va arribar quan Lluís I la va nomenar comtessa de Landsfeld.

A Baviera feia temps que hi havia mala maror. El rei era autoritari i mentre a Europa ja bufaven aires de llibertat i democràcia, ell seguia aferrat a l’absolutisme. El cas Montez només va ser la guspira que ho va fer saltar tot pels aires. El febrer del 1848 hi va haver disturbis a la universitat entre partidaris i detractors de la ballarina. Lluís I la va acabar expulsant de Baviera, però no va ser suficient per aturar les protestes. Davant el temor que la corona fos derrocada, va abdicar en favor del seu fill Maximilià II, que va promoure la redacció d’una Constitució.

Tot i que Lola Montez confiava retrobar-se amb Lluís I a Suïssa, no la va seguir. Això sí, el rei va morir lluny de casa, a Niça, el 1868.


Llegenda

Notícies relacionades

Després del seu pas per Suïssa a l’abandonar Munic, Lola Montez va començar un intens periple arreu del món: França, Regne Unit, Estats Units, Austràlia i de nou els EUA, on va morir el 1861 quan li faltava un mes per arribar als 40 anys. A partir d’aquell moment la seva llegenda, que ella mateixa havia alimentat, no va parar de créixer.

Entendre-hi + amb la història