Entendre-hi + amb la història Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’invent del 12 d’octubre | + Història

De la mateixa manera que els Estats Units i França celebren el 4 i el 14 de juliol, respectivament, com a festes nacionals, Espanya commemora el 12 d’octubre. Tot i això, inicialment es van plantejar altres opcions.

L’invent del 12 d’octubre | + Història

.

4
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé

Segons expliquen les cròniques, Colom va desembarcar en terres americanes el 12 d’octubre de 1492. Aquesta és la raó perquè aquest dia apareix en vermell al calendari. És una data marcada per la polèmica, com es pot apreciar cada any, perquè moltes persones no se senten còmodes commemorant un fet que va suposar la persecució i aniquilació de civilitzacions mil·lenàries.

Espanya no ha tingut mai gaire sort a l’hora d’escollir les seves festes nacionals, perquè el 12 d'octubre no va ser la primera opció. Per exemple, després de l’ocupació napoleònica de la península Ibèrica, es va designar el 2 de maig. Es volia recordar l’aixecament popular de Madrid contra els francesos el 1808. Inicialment, a tothom li va semblar bé, però quan Ferran VII va veure que els sectors més liberals tenien aquella acció de la ciutadania com a exemple de la viva encarnació de l’esperit del poble en un moment en què la Corona els havia abandonat, el monarca va deixar de promoure-la. Després de la seva mort, en època de la seva filla Isabel II, es va intentar recuperar, però ja era tard, perquè havia quedat reduïda a una festa madrilenya, el gran moment de glòria de la ciutat.

Una altra opció que també es va plantejar durant el segle XIX va ser utilitzar el 25 de juliol, dia de Sant Jaume, patró d’Espanya, perquè a més permetia lligar el poder polític a la unitat catòlica del país. Tot i això, hi havia un sector que preferia trobar una commemoració de caire més laic emmirallant-se en el que feien altres països, com la veïna França, que el 1880 va escollir el 14 de juliol com a diada nacional.

El 1892, coincidint amb el quart aniversari de l’arribada a Amèrica, va començar a plantejar-se adoptar el 12 d’octubre i, a partir de 1918, es va iniciar l’organització d’actes commemoratius. En paraules de l’historiador Álvarez Junco al llibre 'Mater Dolorosa, la idea de España en el siglo XIX', aquella data tenia l’habilitat de lligar el “nacionalisme laic i expansiu, de tipus imperial” amb la religió, perquè també era el dia de la Verge del Pilar, que segons la tradició s’havia aparegut a l’apòstol Jaume a Saragossa. Una vegada més s’enfortia el vincle entre el poder polític i la religió. Precisament això va fer que durant la Segona República no fos de les festes més celebrades. Tot el contrari del que va succeir durant el franquisme.

El règim nacional-catòlic sorgit de la guerra civil va fer servir el terme “Fiesta de la Raza” fins el 1958, quan ho va canviar per “Fiesta de la Hispanidad”. La data va ser molt utilitzada durant la dictadura per projectar en el futur l’esplendor del passat imperial. Una bona manera d’evitar fer front a la realitat d’un present que estava marcat per l’endarreriment econòmic i social i per la manca de llibertats.

L’apropiació franquista del 12 d’octubre va propiciar que durant la Transició inicialment es relegués a un segon pla. Per un moment va semblar que l’eclipsaria el Dia de la Constitució, que es va instaurar el 1981 com a reacció dels partits polítics al fracàs de l’intent de cop d’estat del 23F. Finalment, però, el 1987 es va presentar una proposta de llei per declarar el 12 d’octubre com a Festa Nacional. 

Aquella proposició va generar debat i discrepàncies que no només han continuat sinó que han anat en augment els darrers anys. Alguns sectors interpreten la diada com l’enaltiment i glorificació del genocidi indígena americà i, a llocs com a Catalunya, es viu com una imposició del nacionalisme espanyol

I és que aquest és un dels problemes. Les comunitats humanes que es reconeixen a elles mateixes com a nacions necessiten tenir uns símbols compartits per poder estendre el sentiment nacional entre la ciutadania del present i del futur. Això ajuda a garantir la pervivència dels estats. Els historiadors ho han estudiat moltíssim, especialment a llocs com França, on els elements simbòlics tenen molta importància i han servit per articular el país durant els dos últims segles. Una cosa força diferent ha succeït a Espanya, on els diferents poders (monarquies, repúbliques i dictadures) no han tingut l’habilitat d’aconseguir-ho. I ara potser ja és massa tard.


Desfasament horari

Notícies relacionades

Segons el calendari de 1492, efectivament Cristòfor Colom va arribar a Amèrica un 12 d’octubre, però aleshores se seguia el calendari julià, instaurat durant l’època romana. El problema és que hi havia un decalatge d’11 minuts anuals respecte a la realitat astronòmica. Això significa que l’expedició en veritat va desembarcar el 20 o el 21 d’octubre.

Entendre-hi + amb la història