‘Sirtaki’, una melodia per a un país

El rodatge de Zorba el grec es va realitzar el 1964, a partir de l’adaptació del llibre “Vida i aventures d’Alexis Zorbas”, que va escriure Nikos Kazantzakis el 1946. La història se situa a Creta durant els anys trenta, i ens parla de l’amistat entre un intel·lectual britànic carregat d’ideals i Alexis Zorba, un home madur, que amb el seu caràcter apassionat li ensenya una altra perspectiva de la vida a l’anglès. 

Més enllà de la trama concreta, la novel·la explora la dicotomia que ha marcat la història de Grècia, sempre a cavall entre Occident i Orient, aquí transfigurats en els dos protagonistes. Aquesta barreja ha fet saltar espurnes, fruit de trobar-se en una zona de pas disputada per grans imperis com el britànic i l’otomà. 

Quan les pàgines de Kazantzakis es van convertir en fotogrames sota la direcció de Michael Cacoyannis, calia traslladar l’atmosfera i el subtext de la novel·la a la gran pantalla. D’això se n’ocupa la música, que es va encarregar a Theodorakis. Especialment important era el tancament de la pel·lícula, amb la dansa ballada pels dos protagonistes. El compositor ho va aprofitar per fusionar en una sola melodia les dues ànimes de la identitat grega. Va ser així com va néixer el sirtaki. Per crear-lo va basar-se en diferents melodies i danses gregues. Com que el film se situava a Creta, va escollir un ball típic de l’illa anomenada syrtos, que juntament amb el hasapiko, té una coreografia semblant a la que surt a la pel·lícula. Pel que fa a la melodia, va utilitzar la cançó “Strose to stroma sore gia dyo”, que es podria traduir com “Fes el teu llit per dos, per tu i per mi”. Aquest tema és un rebétiko, un tipus de música que es cantava a les tavernes populars amb instruments de corda tradicionals. Les lletres solen parlar de gent corren que viuen mals moments i sovint es fa menció al consum de drogues i alcohol. Durant els anys trenta, al voltant dels rebétika, es va crear una subcultura menystinguda per les classes benestants i criminalitzada durant la dictadura feixista que va governar Grècia a partir de 1936. No és estrany que, després, durant la Segona Guerra Mundial alguns temes d’aquest estil es convertissin en himnes per la resistència contra els nazis. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Amb aquests ingredients -syrtos, hasapiko i un rebétiko- Theodorakis va elaborar el còctel del que sorgiria el sirtaki. De seguida que la pel·lícula es va estrenar, el públic d’arreu del món va quedar enamorat d’aquella escena i la melodia que l’acompanyava va seduir a tothom.

Tal i com han escrit les antropòlogues hel·lenes Magda Zografou i Mimina Pateraki, la pel·lícula “Zorba el grec” va crear un estereotip de Grècia fàcilment reconeixible i exportable més enllà de les seves fronteres. Però al mateix temps, la música de Theodorakis no deixava de ser la interpretació del país vista per un dels seus compositors més grans. I la força d’aquella melodia continua essent eficaç sis dècades més tard, perquè només cal tancar els ulls quan comença per imaginar-se a Creta al costat d’Anthony Quinn.