Entendre + les relacions i la sexualitat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Per què estàs amb la teva parella?
Que tinguis algun dubte no vol dir que la relació no funcioni. Però potser hi ha coses queque voldries millorar. I totes aquestes coses que voldries millorar és important que les puguis parlar amb la teva parella. Perquè això sí que és imprescindible en una relació: la bona comunicació
Les estadístiques ens diuen que aproximadament la meitat de les parelles que es formen, es desfan. I jo em pregunto: ¿això vol dir que la meitat que no es desfan són felices? Desgraciadament, no. Estar en parella i mantenir la relació no implica que ser feliç (almenys en aquest àmbit).
Llavors, si no ets feliç amb la parella... ¿Quins motius t’impedeixen separar-te’n? Potser ets de les persones que s’ho pregunten. O potser ets de les persones que estan en parella i no són felices amb aquella persona però no saben ben bé què els impedeix separar-se’n i canviar la situació.
Aviso que aquest article no pretén ser una apologia de les separacions però, malgrat això, sí que vull convidar-te a tu (i a totes les persones que el llegeixin) a tenir relacions sexoafectives que ens enriqueixin.
Reflexionem una mica: ¿quin és el motiu pel qual estàs amb la parella? (si ara no tens parella, pots aplicar la mateixa pregunta a l’última relació que has tingut). Potser la primera resposta que et passa pel cap és: perquè l’estimo. D’acord. Llavors... ¿què vol dir estimar? Perquè estimar, a part de l’atracció que sentim per la persona amb qui estem, hauria d’implicar que la relació ens enriqueix, que en rebem coses però també la patim, de manera més o menys equilibrada, que ens divertim, que ens cuidem, que ens donem suport quan ho necessitem. Està clar que sempre es poden viure èpoques més complicades, però hi ha coses que no han de faltar mai en una relació (i això es pot extrapolar a tota mena de relacions, però jo em centro a parlar de les sexoafectives).
A mi em deien: «¡quan tens parella et surt la corba de la felicitat!». I es muntava la conya amb els suposats quilos que es guanyen quan tens parella (alguna dia parlarem d’aquesta mena de ‘gordofòbia’). I resulta que tenien raó, però no amb la corba de la panxa. Per mi, la corba de la felicitat quan estem en parella és tot allò que t’engreixa a nivell emocional, intel·lectual, de diversió. Les coses que aprens amb aquella persona i que incorpores per sempre més. Aquesta és la veritable corba de la felicitat en parella.
¿Sents que la teva parella t’enriqueix? ¿T’aporta coses positives? ¿Aprens al seu costat? ¿Us divertiu? ¿La tries cada dia? Malgrat tot el que pugui passar, i de manera saludable, ¿la continues escollint cada dia?
Espero que la resposta sigui un sí rotund, sense dubtes. I si tens dubtes, parlem-ne. Que tinguis algun dubte no vol dir que la relació no funcioni, això queda dit. Però vol dir que potser hi ha coses que voldries canviar, que voldries millorar. I totes aquestes coses que voldries que milloressin o que no acaben de funcionar del tot és important que les puguis parlar amb la parella. Perquè això sí que és imprescindible en una relació: la bona comunicació.
Per tant, ¿ja tens identificades totes les coses que voldries canviar? Primer busca-les, planteja’t per què necessites que millorin. Pregunta’t, també, què passaria si no milloressin. I comparteix la resposta amb la parella.
Si tens clar que la teva parella no t’agrada, que ja no t’enriqueix ni t’ho passes bé, que no tens el suport que necessites al seu costat, ¿què et fa por? ¿Què t’impedeix plantejar-te sortir de la relació? ¿Què fa que et quedis en un lloc que no et fa sentir bé?
No vull caure en la trampa de dir que ets l’única persona que pot resoldre això. Perquè no és cert. No vull responsabilitzar-te a tu del fet que no t’hi atreveixis. Vivim en una societat patriarcal i capitalista que aposta per mantenir les relacions de parella a qualsevol preu venent-nos una imatge de l’amor que no és amor, que és violència. Per tant, hem après a tolerar moltes situacions que no són bones per a nosaltres. I no vivim en un entorn que ens ajudi a tenir una bona autoestima, a cuidar-nos de nosaltres mateixos: ens eduquen per sacrificar-nos i aguantar. I en l’àmbit de la parella això és molt present. Per tant, si no estàs bé però no t’atreveixes a fer el pas, primer de tot: busca ajuda, parla amb alguna persona de confiança, busca xarxes de suport que et puguin donar un cop de mà, que t’ajudin a plantejar-te què vols fer realment i que et donin el recolzament que necessites i que potser no trobes dins de la teva relació. Estic convençuda que hi ha moltes persones, les coneguis o no, que tenen moltes ganes de mostrar-te el seu suport.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sant Joan de Déu qüestiona que els instituts comencin classe a les vuit
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- L’edifici pioner del 22@ es converteix en hospital
- Política social El Govern utilitza 31 milions de l’excedent de tresoreria per a vivenda social
- El Girona es derrota a si mateix
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- El Girona es derrota a si mateix
- L’Ineos Britannia, a un triomf de lluitar per la Copa Amèrica
- El desencant dels menjadors de pipes