El monument (que no era) franquista

«No, en absolut. Quan vaig dur a terme el projecte, la idea que tenia al cap era que es construiria un monument en homenatge als morts de la batalla de l’Ebre, d’un bàndol i de l’altre». Qui així respon, després d’enviar una carta a aquest diari, és Víctor Esquerré Gallén, de 87 anys, aparellador i veí de Cerdanyola del Vallès, quan se li pregunta si el polèmic monument de Tortosa, el monòlit de ferro gegant que s’alça al mig de la capital del Baix Ebre, serviria d’homenatge a un dels episodis decisius de la victòria de Franco en la Guerra Civil.

Esquerré, director de les obres del monòlit (impulsat pel règim franquista el 1964, amb motiu dels ‘25 anys de pau’ i inaugurat dos anys més tard), explica que en els plans que li van fer arribar per a la construcció no hi havia rastre de simbologia franquista i que aquesta va ser afegida quan els responsables de les obres ja l’havien donat per acabada. Esquerré també comenta que quan va parlar amb l’escultor encarregat d’elaborar la maqueta, Lluís Maria Saumells, llavors director de l’Escola Taller d’Art de la Diputació de Tarragona, tampoc hi va haver constància que el monument serviria per homenatjar només els caiguts del bàndol vencedor de la guerra. Durant la seva construcció, Esquerré encara recorda com va requerir l’ajuda de diversos pontoners de l’Exèrcit, enviats des de la base militar de Saragossa, per transportar el material pel curs del riu.

El director de les obres del monòlit de Tortosa lamenta que una bona idea, la de commemorar tots els caiguts a l’Ebre, hagi sigut instrumentalitzada i rebutja que l’obra sigui retirada durant aquest mes, com va anunciar la Generalitat el 2020. Al seu lloc, demana que s’apartin només els agregats franquistes i que es mantingui el monument en la seva ubicació. Per això apel·la als resultats de la consulta ciutadana convocada per l’Ajuntament de Tortosa el 2016, en la que els seus ciutadans van optar per la reinterpretació del monument (és a dir, que passés a recordar totes les víctimes de la famosa batalla de 1938), en lloc de desmantellar-la.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

La decisió de la Generalitat no tenia marxa enrere i calculava que el cost de retirar el monòlit seria d’uns 200.000 euros i que podria tardar unes tres setmanes a executar-se. No obstant, dijous passat, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va anunciar que el Govern havia rebut una resolució judicial que ordenava paralitzar la retirada del monument, mentre es resol una mesura cautelar sobre el tema. Posat en contacte amb aquest diari, Esquerré va expressar la seva satisfacció al saber la notícia i va insistir que «eliminin els símbols franquistes i posin republicans, si volen, però que no retirin una obra d’art que realça la ciutat».

Una peça artística que Esquerré compara amb el cas del monument de la República, de l’escultor Josep Viladomat, inaugurat pel president Companys el 1936 i ordenat retirar per les autoritats franquistes després del final de la guerra. No entén que els que ara demanen el desmantellament del monòlit de Tortosa siguin els mateixos que demanaven que no es desmuntés l’obelisc de la República. Un monument per a l’estàtua del qual, recorda Esquerré, va servir de model la seva mare, Mercè Gallén, que els artistes exiliats republicans denominaven amb un pseudònim, Lola, perquè no fos localitzada per la policia política franquista. Però, com deia aquell, aquesta és una altra història.